Cartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercè Figueras

Cartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercès Figueras, Club Editor

Dues vides de novel·la Tots hem sentit un munt de vegades aquella frase que afirma que la realitat sempre supera la ficció. Una frase que posa en evidència que la vida de cadascun de nosaltres és una experiència molt més rica, diversa i plena del que a vegades suposem. O el que és el mateix: … Llegiu mésCartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercè Figueras

Caminar, Henry David Thoreau

Caminar, Henry David Thoreau, Angle Editorial

Tracem (els nostres) camins De vegades caiem en l’error de pensar que únicament els llibres d’una certa llargària són els que paguen la pena, el que ofereixen prou qualitat. Talment com si no ens poguéssim alliberar del prejudici que lliga la qualitat amb la quantitat, el valor amb la possessió o amb el preu. Per … Llegiu mésCaminar, Henry David Thoreau

El que resta del dia, Kazuo Ishiguro

El que resta del dia, Kazuo Ishiguro

Els temps (ens) estan canviant) El primer que cal —o, més aviat, caldria, atès que (quasi) ningú no ho fa— és que el Premi Nobel de literatura, com succeeix amb la majoria dels premis d’aquesta mena, cada vegada té menys a veure amb la literatura. Hi intervenen tants factors no literaris, tantes pressions, que esperar … Llegiu mésEl que resta del dia, Kazuo Ishiguro

L’imitador de veus, Thomas Bernhard

L’imitador de veus, Thomas Bernhard, traducció Clara Formosa Plans, El Gall Editor

L’ull de l’agulla Des de fa un temps, en concret, des que, primer, Edicions del Salobre i, els darrers anys, El Gall Editor han anat publicant amb continuïtat i a bon ritme les seves obres, sostinc que Thomas Bernhard acabarà convertint-se en un dels autors de referència del segle XX. O el que és el … Llegiu mésL’imitador de veus, Thomas Bernhard

Ens volen esclaus: alliberem-nos!

seguem cadenes

Ens volen esclaus: alliberem-nos! Els darrers dies hem assistit a un dels espectacles més lamentables possibles: a la humiliació publica de quasi tothom. Quan tenim la llibertat tan a tocar, sembla que fins i tot el que eren ho tenien molt clar i els que sempre havien fet costat a la República catalana han preferit … Llegiu mésEns volen esclaus: alliberem-nos!

La vida de Raymond Chandler, Frank MacShane

La vida de Raymond Chandler, Frank MacShane

La vida de Raymond Chandler: Viure per escriure Massa sovint —per no dir, quasi sempre—, quan parlem de novel·la negra o policíaca, ens referim a un gènere, i, el que és pitjor, a un gènere menor (o considerat menor); a un gènere que, tant en les llibreries com en les biblioteques, acostuma a situar-se en … Llegiu mésLa vida de Raymond Chandler, Frank MacShane

Arbre que s’allunyà, Antoni Clapés

Arbre que s'allunyà, Antoni Clapés, laBreu

Fruir el fruit de la vida De vegades et demanen què diferencia un bon llibre de poesia d’un molt bon llibre de poesia. És obvi que no existeix una única resposta, entre altres raons, perquè els grans poemaris poden ésser —han d’ésser, en realitat— molt diferents, però possiblement ha de complir dues condicions: la primera, … Llegiu mésArbre que s’allunyà, Antoni Clapés

Sodoma i Gomorra II, Marcel Proust

Sodoma i Gomorra II, Marcel Proust

Goig (lector) addictiu Durant molt de temps, els proustians a Catalunya érem pocs —pocs i, per dur la contrària al refrany, ben avinguts. I si no érem considerats uns esnobs, ben poc n’hi faltava. I tot perquè La Recherche mantenia una, immerescuda i infomanentada, imatge d’inaccessible, d’obra cabdal, que s’ha de conèixer, però que és … Llegiu mésSodoma i Gomorra II, Marcel Proust

La Cavalleria Roja, Issak Bàbel

La Cavalleria Roja, Issak Bàbel

Ras i cru Si algun lector vol saber per quina raó el recull de narracions La Cavalleria Roja (Konarmija), d’Issak Bàbel és considerada, per un gran nombre de contistes, un del seus llibres preferits, per no dir de capçalera, ara ho té fàcil, gràcies a la traducció actualitzada que n’ha fet la sempre fidel Monika … Llegiu mésLa Cavalleria Roja, Issak Bàbel

Respectem els Mossos d’Esquadra

Mossos d'Esquadra

Un dels efectes més nocius, Catalunya endins, de l’atac del govern espanyol a la legalitat i a les institucions catalanes, que han traspassat totes les línies vermelles, ha estat que part dels manifestants que protestaven contra el seu totalitarisme han increpat els Mossos d’Esquadra, amb crits com “No us mereixeu la senyera que porteu!”. Potser … Llegiu mésRespectem els Mossos d’Esquadra

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...