Els desorientats, Amin Maalouf

Una de les grans virtuts de la literatura és permetre’ns capbussar-nos de ple en altres cultures sense moure’ns de casa. Una immersió que pot ésser superficial, exòtica, tot just ornamental, o pregona, enriquidora: quan els autors no només han viatjat, sinó han sabut fer-ho, integrant-se en el paisatge físic i humà que els acull; sens […]
0

La dona a 1000°, Hallgrímur Helgason

Màrqueting a banda, en general no resulta gens fàcil saber per quina raó una obra obté un gran èxit de públic; per quina raó esdevé un best seller —la qual cosa no implica, per força, que sigui un best reader, per descomptat. Sovint, els motius són més sociològics —fins i tot psicològics (o patològics), com […]
0

Un viatge a l’Índia, Gonçalo M. Tavares

A mesura que avançava el segle XX —més o menys a partir del moment en què Marcel Duchamp va subvertir la Comuna de París convertint-la en un lavabo— l’experimentació artística anà esdevenint més i més una caricatura esperpèntica d’ella mateixa: en comptes d’innovar, d’explorar nous camins, com havien fet Picasso o Joyce, semblava que la […]
0

La trama contra Catalunya, Hèctor López Bofill

En un moment tan fonamental per a la nostra història —i, sobretot, per al nostre futur—, res més adient que la publicació de llibres tan coratjosos com La trama contra Catalunya, d’Hèctor López Bofill, Angle Editorial, maig del 2013, (com ho fou, l’any 2005 la d’Els assassins de Franco, de Francesc-Marc Álvaro). Jugant-nos com ens […]
0

Cartes (1916-1918), Sibi·la Aleramo – Dino Campana

Sembla obvi que l’escriptura de cartes ha resultat severament damnificada per la immediatesa i la facilitat de la missatgeria electrònica; i encara més des de l’eclosió monopolística de Faccebook, primer, i de Twitter, més tard: les bústies convencionals s’han convertit en simples dipòsits de factures. Llegint les Cartes (1916-1918) entre Sibil·la Aleramo i Dino Campana […]
0

El principito a Girona

Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que era mig catalana —fins i tot treballava (?) a La Caixa, quin símbol major d’integració li podíem demanar?—, un cop caiguda aquesta en desgràcia, des de fa un temps fomenten […]
0

A l’altra banda de la nit, Jan van Mersbergen

Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo a un altre— res més natural que siguin nombroses les obres que es plantegin com un viatge, ja sigui real o metafòric. Llevat d’alguna excepció —verbigràcia, l’Ulisses de James Joyce— el viatge, convertit en font […]
0

Citacions L’home que volia arribar lluny, de Hans Fallada

* Era mil vegades més feliç quan no tenia res més que centenars d’esperances! Ara ho tinc tot i no puc esperar res més. (© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 80) * Qui demana diners, sol rebre també una carretada de consells que no ha demanat. (© Hans Fallada, […]
0