No tinc paraules, Edward St. Aubyn

No tinc paraules, Edward St. Aubyn

El jurat ja té el seu veredicte? No crec que hi hagi gaire dubte, com han demostrat al llarg del temps un bon nombre d’escriptors, que l’humor és una de les armes (pacífiques) de destrucció massiva més eficaces i devastadores que es coneixen. I que, en literatura, quan es fa servir bé, no tan sols […]
0

El noi del bus, Aina Li

Hi ha llibres que, per diversos motius (qualitat, originalitat, novetat…), mereixen una rebuda entusiàstica. No crec errar-me si afirmo que El noi del bus, Fanbooks, octubre del 2015, la mereix, tant per raons particulars, per l’obra mateixa, com generals: per les possibilitats que ofereix als més joves d’acostar-se a la literatura; com a lectors, i, el […]
0

Crítiques literàries: l’ou o la gallina?

Molt interessant l’article de Roger Vila Padró a Núvol, “La fi de la crítica”, tot i que, segons al meu modest entendre, mostra una certa tendència a la generalització. Obre un debat no només molt atractiu, sinó imprescindible: quin és —o, més aviat, hauria d’ésser— el sentit i la funció de la crítica literària? Certament, per […]
0
Junts Pel Res

Junts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres

En política, la culpa sempre és dels altres, sempre! Si res no va com cal, són els altres els que s’han equivocat. Els que, per dir-ho en paraules de Mas, han posat pals a les rodes. És per això que si algú, alliberat de fanatismes partidistes, vol saber per què no s’ha arribat —ni s’hi […]
0
En Mattia i l'avu, Roberto Piumini

En Mattia i l’avi, Roberto Piumini

Llevat de comptades excepcions, la literatura infantil està vivint una època de poca salut preocupant, que no promet res de bo per a les (teòriques) futures generacions lectores: els ratolins que figura que escriuen contes i tots els seus imitadors i adlàters gairebé ens han convençut que el millor que es pot fer és tractar […]
0
Trois poètes de leur vie, Stefan Zweig

Trois poètes de leur vie, Stefan Zweig

Stefan Zweig no només és un dels millors escriptors europeu del darrer segle, almenys, com ho demostra la recent publicació de Petita crònica. Quatre narracions, sinó que és un fabulós coneixedor de la psicologia d’altres creadors. Les seves biografies ens acosten als personatges que retraten i, sobretot, ens permeten entendre’ls, i, per tant, assaborir-los en […]
0

Els meus 15 del 15

Triar és trair, però quan et trien perquè triïs des d’una tribuna pública t’has de deixar de tribulacions, evitar trifulgues, trilemes i, sense trigances, tripijocs, tril·lerismes ni trair-te tu mateix, tributar tribut a qui t’ha triat i triscar o tripular la teva tria en un tris-tras a bon port, tot i sortejant la trivialitat. Heus […]
2

Instrumental, James Rhodes

No crec gaire, per no dir gens, en llibres necessaris i, molt menys, imprescindibles. Amb prou feines si hi pot haver llibres recomanables que, segons el criteri propi, sempre subjectiu i, per tant fal·lible, destaquen per damunt dels altres. Tanmateix, si n’existeix algun de necessari segurament és Instrumental. Memorias de medicina y locura (Instrumental. A […]
0

Petita crònica, Stefan Zweig

La sang de l’esperit Sovint, quan ens referim als grans escriptors en llengua alemanya del segle passat (Thomas Mann, Joseph Roth, Robert Musil, Alfred Doblin, Franz Kafka, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Thomas Bernardh, Günter Grass…), ens oblidem d’esmentar-ne un que mereixeria de ple dret formar part d’aquesta llista però que, per raons no del […]
0

Sota l’asfalt, Llort

Llort ha explicat en més d’una ocasió que si va arribar a la novel·la negra va ésser per casualitat, perquè en publicar, perquè Sebastià Bennasar va incloure el 2011 a l’antologia de novel·la negra catalana Pot semblar un accident (Meteora) la seva novel·la Trenta-dos morts i un home cansat (Rosa dels Vents, 2004). I d’aquesta […]
0