El cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates

J'acuse, Émile Zola

El cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates Dedicat a Bea Talegón i a Ramon Cotarelo Sovint, submergits en l’actualitat oblidem que la història és un tren que no s’atura mai, que segueix avançant i que tan sols deixa estacions al seu darrera al cap de molt de temps; estacions que són la cristal·lització de … Llegiu mésEl cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates

Ens volen esclaus: alliberem-nos!

seguem cadenes

Ens volen esclaus: alliberem-nos! Els darrers dies hem assistit a un dels espectacles més lamentables possibles: a la humiliació publica de quasi tothom. Quan tenim la llibertat tan a tocar, sembla que fins i tot el que eren ho tenien molt clar i els que sempre havien fet costat a la República catalana han preferit … Llegiu mésEns volen esclaus: alliberem-nos!

Respectem els Mossos d’Esquadra

Mossos d'Esquadra

Un dels efectes més nocius, Catalunya endins, de l’atac del govern espanyol a la legalitat i a les institucions catalanes, que han traspassat totes les línies vermelles, ha estat que part dels manifestants que protestaven contra el seu totalitarisme han increpat els Mossos d’Esquadra, amb crits com “No us mereixeu la senyera que porteu!”. Potser … Llegiu mésRespectem els Mossos d’Esquadra

Ja estic tranquil

Ja estic tranquil Des de fa un temps vivia amb l’ai al cor i patia per la meva seguretat, ja que Catalunya s’havia convertit en una mena de Far West on imperava la il·legalitat més flagrant. Un cop d’estat antidemocràtic ho havia posat tot de cap per avall: al Parlament, no només s’hi debatia sinó … Llegiu mésJa estic tranquil

Si vis pacem, para pacem

©2010-2017 JulieMavros

Si vis pacem, para pacem És obvi, tant que fins i tot és trist haver-ho d’escriure, que cal condemnar amb una absoluta contundència i rotunditat els atemptats del dia 17, així com atribuir-ne la responsabilitat exclusiva als seus autors, ja que la violència, encara més quan és indiscriminada, no admet justificacions de cap mena: qui … Llegiu mésSi vis pacem, para pacem

Junts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres

Junts Pel Res

En política, la culpa sempre és dels altres, sempre! Si res no va com cal, són els altres els que s’han equivocat. Els que, per dir-ho en paraules de Mas, han posat pals a les rodes. És per això que si algú, alliberat de fanatismes partidistes, vol saber per què no s’ha arribat —ni s’hi … Llegiu mésJunts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres

Llista de partit / llista de país

Declarar, sense cap mena de fonaments ni proves (que no poden existir), que a les eleccions plebiscitàries una llista de país no tan sols obtindria menys vots que CiU i ERC per separat sinó que beneficiaria la formació d’Artur Mas i perjudicaria la d’Oriol Junqueras suposa no ja no una insensatesa, sinó una evident (i … Llegiu mésLlista de partit / llista de país

Pensar en el país, no en el partit

Sóc conscient que, a hores d’ara, tractar d’analitzar la situació del procés és no tan sols complicat, sinó arriscat: si, ja des de fa temps, els partidaris de cada formació política s’han anat assemblant més i més als fanàtics dels equips de futbol —que, des de les vísceres, defensen els seus colors encara que s’equivoquin … Llegiu mésPensar en el país, no en el partit

Resposta a Javier Marías: molt soroll per no res

Si deixem de banda el baix to que desprenen les seves invectives contra Carme Forcadell —que amb tant d’encert analitza Montse Barderi—, la gran decepció que suposa l’article de Javier Marías al País Dominical, “Si yo fuera catalán”, és la seva pobresa argumental, la seva lil·liputenca base intel·lectual: no tan sols no aporta res de nou, … Llegiu mésResposta a Javier Marías: molt soroll per no res