Les mares i els pares d’infants escolaritzats no tenim sindicats que es proposin la defensa dels nostres interessos. Aquells que ho creiem necessari, ens afiliem a alguna de les federacions de pares i mares d’alumnes – Fapac, Fapaes… — i prou. Amb tot, potser convindria que en tinguéssim algun. Entre d’altres raons, perquè les administracions públiques es posen a tremolar quan senten la paraula sindicat. En canvi, quan senten federació de mares i pares es posen a… riure!

Tanmateix, em temo que tampoc no hi sortiríem guanyant gaire… Haig de reconèixer que el corporativisme del sindicat de pares i mares segurament seria encara més acusat que no el del de mestres…

Com s’esdevé amb els docents, és evident que hi ha una part de mares i pares que són actius, que es preocupen per l’educació dels seus fills i filles, que s’impliquen a les ampes de les escoles, que són membres del Consell Escolar i participen tant com poden en les activitats escolars.

Ara bé, faltaríem a la veritat si diguéssim que són – som? — la majoria. Si tinguéssim un sindicat que ens representés, no dubtaria un instant en proposar exactament el contrari que l’USTEC — Començar les classes el dilluns dia 1 de setembre; que no es pugui autoritzar ni un sol dia l’entrada diferenciada de l’alumnat que inicia el parvulari; ampliació de la sisena hora; que l’aprovació de l’horari escolar per part del consell escolar compti amb el vot favorable de 9/10 dels membres del consell escolar… – i amb unes motivacions pedagògiques i tècniques tan objectives, almenys, com la del sindicat de mestres….

En cap cas pensarien en el seu propi interès! Les seves propostes pretendrien únicament obtenir el millor per a l’alumnat i per a l’educació en general, amb independència total de la seva convinença com a pares treballadors… Sempre posant en primer lloc el més pur interès educatiu…

En què els hauria d’afavorir, als pares i mares, tenir més dies i més hores les seves criatures a l’escola? Ni que creguessin que l’escola és un pàrking per a criatures…!

Succeiria el que ja ocorre amb les activitats extraescolars al llarg del curs: la immensa majoria de pares i mares apunten els seus fills a les activitats que coincideixen, casualment, amb els dies i hores que ells tenen ocupats. Què hi ha de fer, si coincideixen exactament amb les activitats que creuen preferibles per als seus fills? No els en privaran pas només per això, oi? No fos cas que es quedessin, pobrets, sense activitats tan interessants, animades o engrescadores o culturalment estimulants com ara el Hip-Hoo o… columbofília i numismàtica…!

Si, al damunt, es dóna la beneïda casualitat de que aquestes fantàstiques activitats fan que tots els germans coincideixin i només els hagin de recollir a les 5 un parell de dies a la setmana, quina culpa en tenen, els responsabilíssims pares…?

Més no se’n poden preocupar i ocupar, els esforçats pares i mares…! Què més voldrien, ells, que poder tenir-los tot el dia al seu costat a casa… embadocats davant del rei televisor! O engabiats en Happy Parks, mentre ells prenen una copa i xerren amb els altres atrafegats mares i pares…!

dijous, 19 de juny del 2008

Tots aquells que som fermament partidaris de l’escola pública, tots aquells que creiem que l’escola concertada no és sinó un pas més cap a la privatització escolar, hem d’estar eternament agraïts als sindicats de mestres que la defensen. I, entre els sindicats que defensen l’escola pública, l’USTEC s’ha guanyat, per mèrits propis , figurar com a capdavanter.

No cal dir, doncs, que quan l’USTEC celebra quelcom, quan obre el titular d’una de les pàgines del seu web indicant “HO HEM ACONSEGUIT”, ens n’hem de congratular, les mares i pares que duem, encara, les nostres criatures a l’escola pública!

Àvid de notícies positives sobre l’ensenyament públic, m’he apressat a llegir-la. D’entrada, m’ha sobtat un xic que allò que celebraven amb tant d’entusiasme fos que << el Departament ha acceptat que la jornada intensiva d’aquest mes de juny i del proper curs sigui de 4 hores>>! Que això << és una correcció a l’error que va cometre el Departament al publicar la intensiva de 5 hores, menystenint les consideracions sindicals i les opinions de les escoles.>> I que la reconsideració << és fruit de la unió sindical i una apropació (sic) a la realitat de les escoles>>.

M’he quedat bocabadat! Són les escoles, les que havien demanat la jornada intensiva de quatre hores? Les escoles? O més aviat alguns mestres? I, quina és la realitat de les escoles? (I evito, per prudència, fer referència a l’ús del terme “apropació”: pretén significar “acostament o, més aviat, “apropiació”…).

Aviat, però, m’he refet de la sorpresa inicial: com puc ésser malpensat? Com puc arribar a creure que l’USTEC, el sindicat de sindicats de mestres, pot tenir en consideració i preocupar-se abans del seu benestar que no pas del de l’alumnat, del de l’escola o de les necessitats educatives…! On aniríem a parar…!

Si defensen una reducció de jornada encara major és, indubtablement, aplicant criteris estrictament pedagògics, educatius i d’interès social. Al cap i a la fi, poques feines tenen una base tan vocacional i esdevenen tan cabdals per a la societat. En cap cas es deu a la defensa dels seus interessos corporatius…

He llegit, doncs, la resta de la pàgina amb una acurada atenció. I, com no podia ésser d‘altra manera, hi he trobat tot un seguit de raonaments i propostes de caire pedagògic: Començar les classes el dilluns dia 17 de setembre; que es puguin autoritzar fins a 5 dies, per a fer l’entrada diferenciada de l’alumnat que inicia el parvulari; Paralització de la sisena hora; que l’aprovació de l’horari escolar per part del consell escolar compti amb el vot favorable de 2/3 dels assistents al consell escolar…

En cap cas han pensat en la defensa dels seus interessos! Ni se’ls hi ha acudit! Les seves propostes es basen, totes elles, en estrictes criteris pedagògics i pretenen, únicament i exclusivament, la millor satisfacció del interès de l’alumnat i de l’escola pública en general…

Cap de les propostes tenen la voluntat d’afavorir els mestres. Cap ni una…! En què els hauria d’afavorir, començar uns dies més tard i treballar uns dies menys? I que els alumnes de P3 facin només una hora, els cinc primers dies? Com els pot afavorir treballar cinc hores al dia en comptes de sis? En què els afavoreix, reduir el quòrum per a l’aprovació de l’horari escolar, a banda de garantir-los la perpetuïtat de la jornada intensiva…?

Resulta evident que som els pares i mares els mirem tan sols pels nostres interessos, convertint l’escola és una mena de pàrking de criatures. Per contra, l’USTEC aplica uns criteris objectius i imparcials impecables, com a professionals que són. Com qualsevol professional… no vocacional!

dimecres, 18 de juny del 2008

[download#108#image]

Haig de confessar que començo a estar ben tip del mal ús intencionat que es fa de les paraules i de les connotacions que poden tenir. I més encara quan és l’administració qui ho fa per a tractar de donar-nos gat per llebre. Al doble llenguatge acabarà esdevenint inintel·ligible.

En aquest cas és el Departament d’Educació, fent ús de termes políticament correctes , el que pretén disfressar la realitat. L’Ordre EDU/228/2008, de 14 de maig, per la qual s’estableix el calendari escolar del curs 2008-2009 per als centres educatius no universitaris, indica, al seu article 4.6:

<<Els serveis territorials poden autoritzar la realització de jornada intensiva de quatre hores de classe en horari matinal el dia 19 de desembre de 2008 i els dies que els centres sol·licitin, a partir del 8 de juny de 2009… >>

En referir-se a jornada intensiva falseja la realitat. No es tracta pas de fet les mateixes hores lectives intensivament, totes seguides, sinó de fer-ne quatre en comptes de sis. Caldria, doncs, dir-ho pel seu nom: reducció de jornada…

Per si no n’hi hagués prou, segueixen volent donar-nos garsa per perdiu en escollir l’expressió “podran autoritzar…”, com si es tractés d’una excepció. Quan, mercès a aquest article quasi la totalitat de les escoles públiques (però no, curiosament, les concertades…) es decanten per la reducció de jornada…

Amb tot, això no és pas el més greu. Encara ho és més que aquesta mal anomenada jornada intensiva cal que sigui aprovada pel Consell Escolar de cada centre (art. 4.4). Educació, incapaç de resistir la pressió dels sindicats de mestres (i prevalent-se de que no existeixin els sindicats de mares pares…), llença la pedra i amaga la mà, defuig la seva responsabilitat i la traspassa al Consells Escolars…

Davant d’aquesta situació s’obren, en general, dos escenaris possibles. Tots dos extraordinàriament positius des del punt de vista pedagògic:

Primer. A la major part dels Consells Escolars els representants de les mares i pares, per tal d’evitar – com és lògic – enfrontaments amb els mestres dels seus fills, claudiquen i permeten que imposin el seu criteri.

Segon. S’enfronten i barallen amb els mestres per tractar de defensar allò que creuen que és preferible. Però, és clar, potser no resulta gaire educatiu, tot plegat…

Si, al damunt, tenim en compte que són els mestres que han d’avaluar els fills i filles dels membres del Consell Escolar, no cal dir que el més senzill és transigir i deixar fer…

En qualsevol cas la situació no pot ésser més desagradable i incòmoda per a tots.

No deixa d’ésser paradoxal que una administració pública tan intervencionista com la del nostre país, que reglamenta fins com han d’ésser les llibretes de l’alumnat, es vulgui rentar les mans en un tema tan sensible!

Si, obeint a criteris pedagògics – i fent oïdes sordes a les pressions interessades de mestres i mares/pares – considera que és preferible que el juny es redueixi la jornada, que tingui coratge, l’anomeni pel seu nom i l’imposi per llei. I prou de monsergues.

Que exerceixin l’autoritat que ostenten o que pleguin, si no en són capaços! Però que no traspassin la responsabilitat de la seva decisió – i els enfrontaments que comporta– als mestres i pares/mares..!

dimarts, 27 de maig del 2008

PS: algú es qüestiona, encara, per quin motiu l’amic Montilla prefereix no dur els seus fills a l’escola pública?