Les mares i els pares d’infants escolaritzats no tenim sindicats que es proposin la defensa dels nostres interessos. Aquells que ho creiem necessari, ens afiliem a alguna de les federacions de pares i mares d’alumnes – Fapac, Fapaes… — i prou. Amb tot, potser convindria que en tinguéssim algun. Entre d’altres raons, perquè les administracions públiques es posen a tremolar quan senten la paraula sindicat. En canvi, quan senten federació de mares i pares es posen a… riure!
Tanmateix, em temo que tampoc no hi sortiríem guanyant gaire… Haig de reconèixer que el corporativisme del sindicat de pares i mares segurament seria encara més acusat que no el del de mestres…
Com s’esdevé amb els docents, és evident que hi ha una part de mares i pares que són actius, que es preocupen per l’educació dels seus fills i filles, que s’impliquen a les ampes de les escoles, que són membres del Consell Escolar i participen tant com poden en les activitats escolars.
Ara bé, faltaríem a la veritat si diguéssim que són – som? — la majoria. Si tinguéssim un sindicat que ens representés, no dubtaria un instant en proposar exactament el contrari que l’USTEC — Començar les classes el dilluns dia 1 de setembre; que no es pugui autoritzar ni un sol dia l’entrada diferenciada de l’alumnat que inicia el parvulari; ampliació de la sisena hora; que l’aprovació de l’horari escolar per part del consell escolar compti amb el vot favorable de 9/10 dels membres del consell escolar… – i amb unes motivacions pedagògiques i tècniques tan objectives, almenys, com la del sindicat de mestres….
En cap cas pensarien en el seu propi interès! Les seves propostes pretendrien únicament obtenir el millor per a l’alumnat i per a l’educació en general, amb independència total de la seva convinença com a pares treballadors… Sempre posant en primer lloc el més pur interès educatiu…
En què els hauria d’afavorir, als pares i mares, tenir més dies i més hores les seves criatures a l’escola? Ni que creguessin que l’escola és un pàrking per a criatures…!
Succeiria el que ja ocorre amb les activitats extraescolars al llarg del curs: la immensa majoria de pares i mares apunten els seus fills a les activitats que coincideixen, casualment, amb els dies i hores que ells tenen ocupats. Què hi ha de fer, si coincideixen exactament amb les activitats que creuen preferibles per als seus fills? No els en privaran pas només per això, oi? No fos cas que es quedessin, pobrets, sense activitats tan interessants, animades o engrescadores o culturalment estimulants com ara el Hip-Hoo o… columbofília i numismàtica…!
Si, al damunt, es dóna la beneïda casualitat de que aquestes fantàstiques activitats fan que tots els germans coincideixin i només els hagin de recollir a les 5 un parell de dies a la setmana, quina culpa en tenen, els responsabilíssims pares…?
Més no se’n poden preocupar i ocupar, els esforçats pares i mares…! Què més voldrien, ells, que poder tenir-los tot el dia al seu costat a casa… embadocats davant del rei televisor! O engabiats en Happy Parks, mentre ells prenen una copa i xerren amb els altres atrafegats mares i pares…!
dijous, 19 de juny del 2008
