Curs de filosofia en sis hores i quart, Witold Gombrowicz

Curs de filosofia en sis hores i quart, Witold Gombrowicz

Filosofia necessària No crec que hi hagi gaires dubtes que un dels elements que enriqueix l’ecosistema literari català —i, segurament, l’únic que en pot garantir la pervivència— és la seva diversitat: com més ampli sigui el ventall del que es publica, millor que millor; com més vents bufin i més airejats tinguem els nostres hàbits … Llegiu mésCurs de filosofia en sis hores i quart, Witold Gombrowicz

El crit de l’ocell domèstic, Maksim Óssipov

El crit de l’ocell domèstic

Viatge de l’interior de l’ànima Valorar un llibre de contes acostuma a ésser més complicat que no d’altres gèneres, com la novel·la, per exemple, on és la cohesió i la integració del conjunt el que cal tenir en compte per damunt de tot. En un recull de narracions, que és fonamental: que siguin bons individualment?, … Llegiu mésEl crit de l’ocell domèstic, Maksim Óssipov

Adéu, nena, Raymond Chandler

Adéu, nena, Raymond Chandler

(La meva contribució a Tiana Negra) Els alts fons són els més baixos Si encara existeix algú que cregui, erròniament, que la novel·la negra —vull dir, és clar, tota la novel·la negra— és un gènere o, pitjor, un subgènere, no ho pot tenir més fàcil per canviar de parer: només ha d’espolsar-se la son (i … Llegiu mésAdéu, nena, Raymond Chandler

Contra l’aparador, Marc Moreno

Contra l'aparador, Marc Moreno

Ben poc després de la fundació d’Edicions 62 a algú se li acudí la brillant idea de començar una col·lecció de novel·la policíaca, escollir a Manuel de Pedrolo com a director i anomenar-la «La cua de palla». Malgrat que algunes de les traduccions han envellit més que no seria convenient, aquesta selecció de novel·les policíaques … Llegiu mésContra l’aparador, Marc Moreno

No tinc paraules, Edward St. Aubyn

No tinc paraules, Edward St. Aubyn

El jurat ja té el seu veredicte? No crec que hi hagi gaire dubte, com han demostrat al llarg del temps un bon nombre d’escriptors, que l’humor és una de les armes (pacífiques) de destrucció massiva més eficaces i devastadores que es coneixen. I que, en literatura, quan es fa servir bé, no tan sols … Llegiu mésNo tinc paraules, Edward St. Aubyn

El noi del bus, Aina Li

Hi ha llibres que, per diversos motius (qualitat, originalitat, novetat…), mereixen una rebuda entusiàstica. No crec errar-me si afirmo que El noi del bus, Fanbooks, octubre del 2015, la mereix, tant per raons particulars, per l’obra mateixa, com generals: per les possibilitats que ofereix als més joves d’acostar-se a la literatura; com a lectors, i, el … Llegiu mésEl noi del bus, Aina Li

Crítiques literàries: l’ou o la gallina?

Molt interessant l’article de Roger Vila Padró a Núvol, “La fi de la crítica”, tot i que, segons al meu modest entendre, mostra una certa tendència a la generalització. Obre un debat no només molt atractiu, sinó imprescindible: quin és —o, més aviat, hauria d’ésser— el sentit i la funció de la crítica literària? Certament, per … Llegiu mésCrítiques literàries: l’ou o la gallina?

Junts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres

Junts Pel Res

En política, la culpa sempre és dels altres, sempre! Si res no va com cal, són els altres els que s’han equivocat. Els que, per dir-ho en paraules de Mas, han posat pals a les rodes. És per això que si algú, alliberat de fanatismes partidistes, vol saber per què no s’ha arribat —ni s’hi … Llegiu mésJunts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres

En Mattia i l’avi, Roberto Piumini

En Mattia i l'avu, Roberto Piumini

Llevat de comptades excepcions, la literatura infantil està vivint una època de poca salut preocupant, que no promet res de bo per a les (teòriques) futures generacions lectores: els ratolins que figura que escriuen contes i tots els seus imitadors i adlàters gairebé ens han convençut que el millor que es pot fer és tractar … Llegiu mésEn Mattia i l’avi, Roberto Piumini

Trois poètes de leur vie, Stefan Zweig

Trois poètes de leur vie, Stefan Zweig

Stefan Zweig no només és un dels millors escriptors europeu del darrer segle, almenys, com ho demostra la recent publicació de Petita crònica. Quatre narracions, sinó que és un fabulós coneixedor de la psicologia d’altres creadors. Les seves biografies ens acosten als personatges que retraten i, sobretot, ens permeten entendre’ls, i, per tant, assaborir-los en … Llegiu mésTrois poètes de leur vie, Stefan Zweig

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...