Petita crònica, Stefan Zweig

La sang de l’esperit

Sovint, quan ens referim als grans escriptors en llengua alemanya del segle passat (Thomas Mann, Joseph Roth, Robert Musil, Alfred Doblin, Franz Kafka, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Thomas Bernardh, Günter Grass…), ens oblidem d’esmentar-ne un que mereixeria de ple dret formar part d’aquesta llista però que, per raons no del tot clares —potser perquè cometé el pecat imperdonable d’escriure molt, sobre quasi tot, i molt bé?— no acostuma a comptar amb un reconeixement unànime: Stefan Zweig.

Petita crònica, Stefan Zweig Si no l’hem llegit prou, o no ho hem fet prou bé com per prendre’n consciència, ara Edicions de la Ela Geminada ens ofereix l’oportunitat d’aprofitar algun dels dies de vacances de Nadal per assaborir Petita crònica. Quatre narracions (Kleine Chronik. Vie Erzählungen), traduïda per Marc Jiménez Buzzi. Un recull —que obtingué un èxit enorme quan es publicà, l’any 1939: tres edicions seguides i 100.000 exemplars venuts en només dos anys— amb evidents traces autobiogràfiques, que, servint-se de diversos personatges i situacions, retrata el declivi d’un món caduc, el de l’antic i esplendorós imperi austríac, que la Gran Guerra havia fet desaparèixer per sempre més.

Una obra de primera, primeríssima categoria que té un acusat aire de família, o de consanguinitat vital, amb La cripta dels caputxins, que publicaria uns anys després el seu amic Joseph Roth —novel·la breu que, per aquest motiu, convindria llegir tot just abans o després d’aquestes quatre narracions. En ambdues, els protagonistes, ho tinguin o no present, són més ombres del passat que no representants del moment en què viuen. Segueixen vivint, o almenys intentant-ho, com a inicis de segle, quan el fràgil cristall d’un món que semblava etern encara no s’havia esquerdat sota els seus peus.Stefan Zweig

Des del meu punt de vista, segurament la menys rodona de les quatre narracions és la que escrigué en primer lloc —tot i que, suposo que per decisió del propi autor, s’inclou en el segon, en aquesta edició—, “Un episodi del llac de Ginebra”, que reflecteix amb gran força tant l’absurditat de la guerra com el caràcter d’aquells que, per defensar el seu país, són envits a l’altra banda del planeta, i abandonats a la seva sort, com una desferra inútil, quan ja no són necessaris: “¿Per què no m’han de deixar anar amb la meva dona, si els ho demano per l’amor de Crist?” (pàg. 51); “¿Per què em van treure de casa, doncs? Deien que havia de defensar Rússia i el tsar. Però Rússia queda molt lluny, i el tsar…” (pàg. 52).

I dic, expressament, menys rodona, perquè les altres tres —“La col·lecció invisible”, “Leporella” i “El llibreter Mendel”— ho són tant que gairebé no ho podrien ésser més. Són petites grans joies d’orfebreria literària que llueixen com ben poques. I ho fan, i això és el que els atorga el seu major, indeleble valor, tant pel fons com per la forma: les històries són magnífiques, però la manera en que les va escriure Zweig encara ho és més; fins a tal extrem que fa la impressió que només s’haurien pogut escriure com ell decidí que havia de fer-ho.

Portant a la pràctica, doncs, el que li comentava al seu gran amic Romain Rolland en una carta escrita el 4 de maig de 1925: «Tot veritable geni es crea una nova forma per a la seva nova visió. […] I tota obra eterna ha d’ésser nodrida per les dues fonts humanes, per la sang calenta i l’esperit clar».

I l’autor nascut a Viena no tan sols tenia un esperit clar, i no ja clar, ans increïblement diàfan —com ho palesen tant els seus assaigs com les seves magistrals biografies— sinó que, com ho fan els artistes i creadors de veritat, xopava la ploma al més pregon del seu interior; escrivia amb l’ànima i per a l’ànima.

dijous, 24 de desembre del mmxv

© Xavier Serrahima 2015
www.racodelaparaula.cat
@XavierSerrahima

Llicència de Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *