El compromís amb la cultura, Santi Cortés

Si girem el cap enrere i provem d’entendre la història de la cultura i l’edició en llengua catalana al País Valencià, sembla impossible que s’hagi pogut consolidar en un clima polític tan bàrbarament hostil com el que ha creat des de fa un bon munt d’anys el PP; una formació política sense escrúpols, atiliana, que ha fet servir l’estratègia de l’anticatalanisme, de la terra cremada, de la persecució indiscriminada de la parla pròpia de la terra d’una manera tan brutal que el més natural seria no n’hagués quedat ni rastre.

El compromís amb la cultura, Santi CortésPer fortuna, la “tenacitat indefallent […] [i] la voluntat de persistència” (pàg. 9) d’un grapat de valencians, encapçalats per , que veieren clar que si volien evitar un irrecuperable genocidi cultural “calia crear un espai que normalitzàs la presència del llibre en la llengua del país” (pàg. 11), donaren lloc al naixement de l’Editorial Tres i Quatre.

Ara, en ocasió del seu miraculós quaranta-cinquè aniversari, amb El compromís amb la cultura, Santi Cortés, Edicions Tres i Quatre, octubre del 2014, ens ofereix un ben interessant i molt ben documentat estudi sobre la història de l’editorial, concebuda des dels seus inicis com “un pas més en la consecució dels objectius de redreçament nacional que els impulsors s’havien marcat” (pàg. 47), raó per la qual “calia sobretot que fos una editorial militant” (pàg. 79), els autors de la qual “havien de reunir un seguit de condicions indispensables: formació adequada, rigor científic, ideologia nacionalista” (pàg. 84).

L’escriptor d’el Puig, ha resseguit, pam a pam, l’interminable viacrucis, legal i quotidià que hagué de superar per poder sobreviure. Una interminable successió de través, administratives, jurídiques i pràctiques —recordem els continuats atemptats que sofrí la llibreria germana Tres i Quatre, que l’any 1978 Climent “confirmava que «devia ser una de les més atemptades de tota l’Europa d’aquells anys” (pàg. 127), al bell mig d’un ambient tan hostil, i tan paradoxal, que “la policia, en lloc de mamprendre vies d’investigació, va interessar-se pels llibres exposats” (pàg. 144)— que resulta increïble com el vaixell editorial no naufragà irremissiblement.

Tots aquells que vulguin saber com fou possible que no tan sols sobrevisqués a les contínues malpensades, sinó que és convertís en el que és ara, una editorial senyera, un model a seguir, una garantia de qualitat i confiança, “que ha editat llibres que han marcat l’evolució cultural i literària del país” (pàg. 256), faran bé de llegir aquesta obra tan clara i aclaridora.

Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui, el 28 de juny del mmxv

© Xavier Serrahima 2015
www.racodelaparaula.cat
@XavierSerrahima

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *