El tant per cent, Rafael Vallbona

Sovint, aquells que ben poc saben de novel·la negra, aquells que per un elitisme literari mal entès, es neguen a llegir-la per considerar-la un gènere menor, s’endurien una sorpresa monumental si s’alliberessin dels seus convencionalismes i s’immergissin en els grans clàssics, des de Hammett o Chandler a Simenon i Highsith, passant per Westlake o Chesterton. En primer lloc, s’adonarien que sabien escriure —alguns d’ells, no tan sols bé, sinó molt bé. En segon, que el retrat de la seva època que fan aquests i d’altres autors és magnífic; tant que, si hom vol recuperar-la, en un futur, una de les millors opcions consistirà en obrir els seus llibres i llegir-los.

A Catalunya durant molt de temps aquest tipus d’obres foren tan negligides com menystingudes. No fou fins la segona meitat del segle XX quan autors com Tasis o Pedrolo decidiren treure-les del bagul dels trastos vells; en el cas de l’escriptor de l’Aranyó, primer com a escriptor i més tard com a responsable de La Cua de Palla, la col·lecció capdavantera del gènere en català, a la qual se li afegí posteriorment La Negra de La Magrana. Per fortuna, l’editorial Alrevés, ha tingut la bona pensada d’agafar-ne —al cap d’unes dècades: millor tard que mai!— el relleu amb Crims.cat.

Com succeïa amb la novel·la nord-americana dels anys trenta, els historiadors del futur faran bé de llegir els seus llibres si volen conèixer l’època actual. Si volen saber, per exemple, com acabà el (mal anomenat) oasi català, faran bé de capbussar-se en la El tant per cent, la darrera novel·la de Rafael Vallbona, que ens ofereix una imatge més que fidedigna de com la deshonestedat, el nepotisme i la corrupció poden convertir un idíl·lic poblet del Maresme anomenat la Pobla de Dalt en la Pobla del Mal.

Sense pèls a la llengua, i amb una versemblança que —per desgràcia— esgarrifa, l’autor ens farà evident que aquesta Catalunya que sembla que vol salpar mar enllà, si ho vol fer de veritat, abans de res haurà d’ésser capaç de fer neteja, de deixar enrere unes formes i unes pràctiques obscures que en ben poc —si és que em res— ens diferencien dels nostres veïns espanyols.

També els poders catalans —públics i privats— directament són responsables d’una societat on l’únic que comptava eren els rèdits econòmics, tant per als empresaris com per als treballadors, que avançava a tota velocitat cap al penya-segat, sense que ningú fer res per a evitar-ho. La frase que escull Vallbona per definir-ho és tan exacta com dolorosa: “el promotor va deixar de pagar […] i la quadrilla de manobres amb BMW 5 es va quedar al carrer amb una mà al davant i una altra al darrera”.

Si volem veure clar per quina raó la crisi econòmica ens ha afectat molt més que no pas a la majoria dels estats del món, els europeus inclosos, només hem de llegir aquest llibre que posa tan palesament de manifest que “el somni de molts solia ser a penes un miratge”.

Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui, 21 de març del mmxiv

 

Llicència de Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons

Vols comprar el llibre “on line” i rebre’l còmodament a casa teva?
Fes “clic” aquí.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *