Negociar sense línies vermelles

En la seva recent visita a Catalunya, Viviane Reding, la vicepresidenta de la Comissió Europea ens ha advertit —o, més aviat, amenaçat— de nou amb l’expulsió de la Unió si decidim esdevenir un estat independent i ens ha aconsellat que negociem amb l’estat espanyol un terme mig entre les nostres aspiracions i la voluntat espanyola que eviti el trencament. I que ho fem amb mentalitat oberta i sense línies vermelles intraspassables.

Deixant de banda si ens convé més o menys mantenir-nos a la Unió Europea a curt termini —sortir-ne un temps i alliberar-nos de la constricció del deute que imposa Alemanya, no ens permetria acabar abans amb la crisi i demanar l’entrada en millors condicions, una vegada recobrats econòmicament?—, potser podríem fer-li cas i començar de zero.

Reunir els nostres representants polítics amb els espanyols i negociar un acord que “tingui en compte alhora les necessitats de Catalunya i dels seus ciutadans i les necessitats de l’Espanya sencera i dels seus ciutadans”, sense punts de partida inamovibles ni exigències prèvies.

Vegem quina nova organització territorial ens proposen els espanyols, fins a quin punt les teories peranavarrianes tenen fonament i fins on estan disposats a arribar en la federalització efectiva de l’estat, des del punt de vista polític, econòmic, lingüístic i social. Vegem fins a quin punt estan interessats en que siguem espanyols —sense que això suposi, per força, deixar de sentir-nos catalans. Vegem fins a quin extrem estan disposats a cercar el punt mig d’encontre que reclama Reading.

I acceptem, sense discutir-la, la seva oferta. Això sí, amb una sola condició: la de sotmetre-la a un referèndum vinculant, a Catalunya i a tot l’estat. «Està d’acord amb el model federalista de màxims que proposa l’estat espanyol per a la Comunitat Autònoma catalana?».

Si la majoria de la població, catalana i espanyola, hi vota a favor, haurem de reconèixer que la teoria unitarista tenia raó: el debat sobiranista és una invenció de les castes catalanes, que no interessa a ningú ni té cap recolzament.

Ara bé, si la majoria, tant catalana com espanyola, hi vota en contra —si a la major part de catalans i catalanes ens sembla que l’oferta espanyola de màxims és massa de mínims; i a la dels espanyols i espanyoles, que els mínims són massa màxims, si ja ho hem provat tot i més, quina serà la seva nova proposta, Frau Reading?

 dimarts, 25 de febrer del mmxiv

© Xavier Serrahima 2014
www.racodelaparaula.cat

 

Llicència de Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *