Perillós comunicat “inclusiu” de la Via catalana cap a la independència

Sembla que en aquest país nostre no es pugui dir mai les coses pel seu nom. Sempre cal cercar subterfugis i paraules clau que facin la realitat més assimilable, més acceptable. Ho estem veient els darrers dies amb la Via Catalana cap a la independència. Per més que la seva pròpia definició no podria ésser més directa i diàfana, han aparegut algunes veus que pretenen rebaixar-ne el to. O, més exactament, posar-hi un poc d’aigua al vi.

Amb el seu esperit indecís —per no dir covard— habitual, a alguns dels que han quedat descol·locats per la marxa de la història han demanat que la cadena humana es faci “pel dret a decidir”. L’excusa és que d’aquesta manera seria més “inclusiva i plural”.

Malauradament, en comptes de mantenir la més que lògica resposta inicial del seu vicepresident, Jaume Marfany —tothom que hi assisteixi “serà comptat com a independentista”—, sembla que l’ANC ha caigut en la trampa que li han parat arterament els que segueixen traient rèdit del colonialisme espanyol: en un comunicat, molt més ambigu que no convindria, engresca “que tothom hi participi amb les seves inquietuds polítiques, econòmiques i socials per construir plegats el futur del país. Totes les sensibilitats i projectes respectuosos amb els drets humans hi caben dins el traçat establert”.

Dic, i emfatitzo, malauradament, perquè el que menys necessita la societat catalana, per fi conscient de la força indeturable i irrenunciable del seu lideratge, és que l’ANC es deixi contaminar per la pitjor epidèmia possible: la d’allò políticament correcte. I dic, i hi insisteixo, que ha caigut en el parany que li han parat perquè la via catalana cap a la independència ja era, per complet i des del primer dia, “inclusiva i plural”… i majoritari. O és que potser tots els partidaris d’obtenir un estat propi per a Catalunya som i pensem igual? I que, consegüentment, no calia canviar res. I menys, encara, fer cas dels que han perdut el tren de la història.

Entenc que el comunicat, amb tota la bona fe que se li suposa, a banda de fer el joc a la quinta columna espanyola actual, no ha fet més que embolicar la troca innecessàriament. I sembrar dubtes als que ja ho teníem clar. Què vol dir, “tothom”? Què vol dir, “totes les sensibilitats i projectes respectuosos amb els drets humans hi caben dins el traçat establert”? “Tothom” i “totes les sensibilitats”, encara que s’oposin frontalment no ja a la independència, sinó a la sobirania del poble català, al dret a decidir o, per què no, al règim autonòmic?

Amics de l’ANC, no voleu dir que —precisament ara, quan per primera vegada en tres-cents anys albirem la possibilitat de tornar a respirar— , amb aquest vostre sobtat afany de nedar i guardar la roba, no correm el risc d’acabar tots ofegats?

dimecres, 21 d’agost del mmxiii

© Xavier Serrahima 2013
www.racodelaparaula.cat

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

One thought on “Perillós comunicat “inclusiu” de la Via catalana cap a la independència

  1. julita sanou ipaulí says:

    Certament, costava tant mantenir-se fidels ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *