Mes: abril de 2013

Democràcia de baixa intensitat, Pau Miserachs

L’any 1930 un autor tan magnífic com malauradament negligit com és Antoni Rovira i Virgili, afirmava, en Defensa de la democràcia que “Davant les falsificacions de la democràcia no hem de condemnar-la ni proscriure-la. N’hi ha prou d’exigir la democràcia veritable. La gran majoria dels defectes fonamentals que hom retreu al règim democràtic són susceptibles …

Democràcia de baixa intensitat, Pau Miserachs Read More »

Contes negres vora el Danubi, Roc Llop

Convé no oblidar mai que el propòsit franquista —renovat impunement per alguns dels seus hereus ideològics— d’esborrar del mapa del món l’especifitat catalana tan sols s’evità mercès a la voluntat de la societat del nostre país de mantenir-se fidel a les nostres arrels i als nostres fonaments nacionals. Només així aconseguí Catalunya superar la travessa …

Contes negres vora el Danubi, Roc Llop Read More »

Si un pare (o una mare) ho demanen…

El magnífic i infal·lible Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sempre amatent a defensar els més desvalguts —sobretot aquells que consideren la llengua catalana com una molèstia innecessària—, ha dictat una interlocutòria (en espanyol, por supuesto!) que estableix —fonament de dret cinquè— que la Generalitat ha de garantir (tradueixo, ja que la malèvola immersió lingüística …

Si un pare (o una mare) ho demanen… Read More »

Citacions literàries de Llibre d’actes (1998-1999), de Vicenç Villatoro

* Les millors satisfaccions són les més irracionals. (© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 52) * Les coses contenen memòria sentimental. (© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 168) * Allò que dóna sentit a una col·lecció és el seu col·leccionista. (© Vicenç Villatoro, Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base 2012, pàg. 168) * Allò …

Citacions literàries de Llibre d’actes (1998-1999), de Vicenç Villatoro Read More »

Les tres morts de K., Bernardo Kucinski

Si el títol d’una novel·la ens assabenta que el seu protagonista s’anomena K. no podem evitar emprendre-la amb una certa prevenció: massa autors han pretès aixoplugar-se sota l’ombra colossal de Kafka sense merèixer-ho (prou). Sovint, l’advocació al genial escriptor txec és tan superficial com injustificada, basada únicament en la temptativa de beneficiar-se d’algun reflex indirecte …

Les tres morts de K., Bernardo Kucinski Read More »