La conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira

Deixant establert que l’objectivitat és una —si no la— de les màximes aspiracions de la investigació històrica, haurem de convenir que en poques ocasions haurà estat tan estrictament respectada com en La Conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira, Editorial Base, 2012, basada gairebé en una escrupolosa transcripció de notes. Mitjançant elles, es proposa oferir una altra versió de “la qüestió que ha generat menys reflexions sobre la Guerra Civil: la mateixa guerra”. Més en concret, “la batalla sagnant” que s’esdevingué “en terres catalanes entre desembre del 1938 i febrer del 1938”: l’anomenada Batalla de Catalunya, normalment presentada pel bàndol vencedor poc menys com una passejada militar sense quasi oposició.

Per a afrontar aquesta relectura de la batalla —que posa en dubte els components mítics vigents sobre aquesta tan crucial confrontació i n’estableix les bases fàctiques o reals— s’ha servit únicament de “documents d’arxiu, sense cap altra font escrita que no fossin els papers redactats durant els combats”.

El resultat d’una tal decisió és un document d’una objectivitat gairebé incontrovertible, on les dades i les enumeracions ocupen el lloc de les interpretacions, d’una precisió increïble, que segueix dia a dia, quasi passa a passa, els avenços i retrocessos de l’exèrcit franquista davant de “l’enemic”. Terme emprat pels que escrivien les notes de campanya i que l’autor, a fi de respectar-ne la fidelitat, ha optat —encertadament, entenem nosaltres— per mantenir en referir a les forces republicanes.

Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui, l’1 de febrer del mmxiii

© Xavier Serrahima 2013
www.racodelaparaula.cat

 Llicència de Creative Commons

Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *