Citacions literàries

* Li semblà que tota cosa estada havia de deixar senyal: quants n’hi devia haver de senyals que no es veien, a tot arreu…!
(© Caterina Albert, SolitudEdicions 62, p. 260)

* Ja savais que le véritable voyage se fait au retour, quand il inonde les jours d’après au point de donner cette sensation prolongée d’égarement d’un temps à un autre, d’un espace à un autre.
(© Michèle Lesbre, Le canapé rouge, Sabine Wespieser Éditeur, p. 16)

* Ce qui comptait c’était la rencontre, l’instant fugace, cette sorte d’hasard hereux qu’offre le voyage.
(© Michèle Lesbre, Le canapé rouge, Sabine Wespieser Éditeur, p. 76)

* Quan es mor per una terra, aquesta terra es converteix per força en la teva terra. Ningú no mor per una terra que no és la seva, si no és estúpid.
(© Michela Murgia, L’acabadora, Cap. 3)

* Si l’astúcia, la força i la intel·ligència es podien vèncer amb les mateixes armes, l’estupidesa no tenia pitjor enemic que ella mateixa, i la seva imprevisibilitat fonamental la feia perillosa en els amics més encara que en els enemics.
(© Michela Murgia, L’acabadora, Cap. 8 )

* Totes les coses en aparença massa lineals no eren sinó una admissió de debilitat.
(© Michela Murgia, L’acabadora, Cap. 14)

* Al món no hi havia ningú que no portés alguna ferida causada per la família.
(© Banana Yoshimoto, Records d’un carreró sense sortida)

* Nosaltres —els homes— som els que tenim por, els que fem disbarats i ens posem nerviosos; si ens fem els escèptics i els pinxos, de vegades, és perquè sospitem que estem equivocats d’una manera profunda i incalculable, i que les dones no.
(© Michael Cunningham, Quan cau la nit)

* L’art que produïm viu en un equilibri delicat amb l’art que imaginem, amb l’art que espera a la sala.
(© Michael Cunningham, Quan cau la nit)

* Les virtuts també són necessàries —algunes virtuts— però Emma Bovary, Anna Karènina o Raskólnikov no ens interessen per la seva bondat. Ens interessen perquè no són admirables, perquè són nosaltres, i perquè els grans escriptors els han perdonat per això.
(© Michael Cunningham, Quan cau la nit)

* Qui té més poder que un fill? Pot ser tan cruel com vulgui.
(© Michael Cunningham, Quan cau la nit)

* Es tem les coses que hom no coneix bé. Hom pot acostumar-se a tot excepte a la mort, probablement perquè només es mor una vegada.
(© Vassili Grossman, Amb l’Excèrcit Roig, 1941-1945)

* No hi ha res impossible. Podem deixar la porta de la nevera oberta.
(© Eduard Márquez, L’últim dia abans de demà)

* Ningú no es perd per sempre.
(© Eduard Márquez, L’últim dia abans de demà)

* Les mitjanes són massa grises (…) massa abstractes en tots els sentits per representar una experiència concreta.
(© Frederic Manning, La part que ens toca)

* Averages are too colourless, (…)  too abstract in every way, to represent concrete experience.
(© Frederic Manning, Her privates we – The Middle Parts of Fortune)

* L’heroisme extrem (…) no es diferencia gens de la desesperació.
(© Frederic Manning, La part que ens toca)

* The extreme of heroism (…) is indistinguishable from despair.
(© Frederic Manning, Her privates we – The Middle Parts of Fortune)

* Una part del preu que es paga per la infal·libilitat és el fet que no pot posar remei als errors, ja que no els admet.
(© Frederic Manning, La part que ens toca)

* One of the penalties of infallibility is that it cannot remedy its mistakes, because it cannot admit having made them.
(© Frederic Manning, Her privates we – The Middle Parts of Fortune)

* Tots, fins els més savis, senten el vertigen de la llibertat absoluta: la llibertat barrejada amb l’atzar més pur, més aleatori.
(© Vicenç Villatoro, Moon river)

*  La nature extérieure nous fait honte, elle est d’une sérénité désolante pour notre orgueil.
(© Gustave Flaubert, Correspondance)

* La rage de vouloir conclure est une des manies les plus funestes el les plus stériles qui appartiennent à l’humanité.
(© Gustave Flaubert, Correspondance)

* Aucun art ne peut rendre le charme et la fraicheur de l’impression produite par les beautés de la nature, de même que rien dans l’expression ne peut atteindre à la force et l’spontanéité de nos émotions intimes.
(© George Sand, Histoire de ma vie)

* Le mariage est le but suprême de l’amour. Quand l’amour n’y est plus o n’y est pas, reste le sacrifice.
(© George Sand, Histoire de ma vie)

C’est dans la belle peinture qu’on sent ce que c’est que la vie: c’est comme un résumé splendide de la forme et de l’expression des êtres et des choses, trop souvent voilées ou flottantes dans le mouvement de la réalité et dans l’appréciation de celui qui les contemple.
(© George Sand, Histoire de ma vie)

* Je ne connais rien de plus malaisé que de se définir et de se résumer en personne.
(© George Sand, Histoire de ma vie)

* Abans és un somni. Després és una broma. Només queda el durant. I dir-ne vida és una mentida.
(© Cynthia Ozick, El Xal)

* L’egoisme de la canalla és tan diferent del nostre? A l’estiu, quan som al camp, maleïm la pluja que cau, i els pagesos la reclamen.
(© Raymond Radiguet, El diable al cosViena Edicions, 2010, p. 14)

* L’égoïsme des enfants est-il différent du nôtre ? L’été, à la campagne, nous maudissons la pluie qui tombe, et les cultivateurs la réclament.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Ningú no pot escapar-se de la seva edat.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 24)

* Personne n’échappe à son âge.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* L’amor és com la poesia (…) tots els amants, fins i tot els més mediocres, s’imaginen que innoven.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 68)

* L’amour est comme la poésie, et que tous les amants, même les plus médiocres, s’imaginent qu’ils innovent.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* L’amor (…) és l’egoisme de dos, ho sacrifica tot per a el mateix i viu de mentides.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 71)

* L’amour (…) est l’égoïsme à deux, sacrifie tout à soi, et vit de mensonges.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Cap edat no s’escapa de la ingenuïtat. I la vellesa no és pas la que en surt més ben parada.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 76)

* Aucun âge n’échappe à la naïveté. Celle de la vieillesse n’est pas la moindre.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Si la joventut és ximpleta és per causa d’haver estat mandrosa. Allò que fa malbé els nostres sistemes educatius és que van destinats als mediocres, que són la majoria. Per un esperit en marxa, la mandra no existeix.
(© Raymond Radiguet, El diable al cosViena Edicions, 2010, p. 98)

* Si la jeunesse est niaise, c’est faute d’avoir été paresseuse. Ce qui infirme nos systèmes d’éducation, c’est qu’ils s’adressent aux médiocres, à cause du nombre. Pour un esprit en marche, la paresse n’existe pas. 
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Sovint les semblances més profundes són les més secretes.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos), Viena Edicions, 2010, p. 107)

* Les ressemblances les plus profondes sont les plus secrètes.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Totes les mares, per principi, el que desitgen més per als seus fills és el matrimoni, però desaproven la dona que ells han triat.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos, Viena Edicions, 2010, p. 138)

* Toutes les mères, par principe, ne souhaitent rien tant pour leurs fils que le mariage, mais désapprouvent la femme qu’ils choisissent.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* L’amor és la forma més violenta de l’egoisme.
(© Raymond Radiguet, El diable al cos), Viena Edicions, 2010, p. 156)

* L’amour est la forme la plus violente de l’égoïsme.
(© Raymond Radiguet, Le diable au corps)

* Sé fins a quin punt és problemàtica la nostra existència, sé que no tenim poder per a res, i que ens equivoquem ben fàcilment, però també sé que malgrat tot, o potser per això mateix, hem d’actuar, fins i tot a risc d’equivocar-nos.
(© Friederich Dürrenmatt, La promesa), Viena Edicions, 2011, p. 16)

* De fet la missió de l’escriptor consisteix a trobar el quid que fa transparents els coses a fi que a través d’elles brilli la idea superior i s’hi manifesti.
(© Friederich Dürrenmatt, La promesa), Viena Edicions, 2011, p. 153)

* Hem de comprendre bé que només ens instal·larem amb certa comoditat en aquest món i podrem escapar del fracàs cap on ens porta l’absurd —que cada vegada és més evident i poderós— si humilment l’incloem en les nostres operacions mentals.
(© Friederich Dürrenmatt, La promesa), Viena Edicions, 2011, p. 157)

* Però els premis s’obliden i les novel·les queden.
(© Joan Sales, Mercè Rodoreda-Joan Sales, cartes completes (1960-1983), Club Editor, , 2008, p. 193)

* Encara no s’ha trobat cap crític tan bo com el temps.
(© Joan Sales, Mercè Rodoreda-Joan Sales, cartes completes (1960-1983)), Club Editor, , 2008, p. 638)

* En companyia de dones que ploraven, el Patrick Wallingford feia el que fan molts homes: pensava en altres coses.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 127)

* ¿Qui és ningú per dir quina raó és prou bona si és la seva raó?.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 253)

* El destí no és imaginable, excepte en somnis o per als que estan enamorats.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 259)

* Patrick, els somnis no han de correspondre exactament a la realitat perquè es realitzin.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 270)

* Les bones novel·les i les bones pel·lícules no són com les notícies (…): són alguna cosa més que peces periodístiques. Engloben tot el ventall d’estats d’ànim en les què un es troba quan les llegeix o les veu.
(© John Irving, La quarta mà, Edicions 62 , 2002, p. 405)

* De vegades fer de mare és una mica com quan encens el llum i els escarabats corren a amaga-se, però si estàs atenta i mires a terra per veure com fugen corrents, segur que els veus; en canvi, si estàs pensant què menjaràs per berenar, o bé mirant el ventilador del sostre i pensant com t’ho faràs per treure’n la pols, llavors no veuràs com corren a amagar-se.
(© Haley Tanner, Vaclav i Lena, Edicions 62 , 2011, p. 65)

* Sempre havia cregut que els adults eren com animals, que si et quedaves ben quieta s’oblidaven de tu.
(© Haley Tanner, Vaclav i Lena, Edicions 62 , 2011, p. 184)

* Dretes? Esquerres? És catalanista el que posa, per damunt de tot, la llibertat de Catalunya. Per damunt de tot, de tot, de tot. Per damunt de la vanitat i de l’interès. Per damunt de les malvestats dels temps. Per damunt dels disbarats i de les febleses dels homes. Qui no vol la llibertat de Catalunya per damunt de tot, no és catalanista. Si diu que ho és, comet un delicte d’usurpació.
(© Eugeni Xammar, citat per Quim Torra a Honorables. Cartes a la pàtria perduda, A Contra Vent Editors, 2011, p. 156)

Per a mi [la independència] no és una fantasia, és una realitat plausible que es pot guanyar —o perdre—, però que es pot jugar, que és raonable jugar-la. Ara bé, perquè la partida comenci només hi ha una via: mantenir-se ferms en una exigència que no admet cap passa enrere.
(© Quim Torra, Honorables. Cartes a la pàtria perduda, A Contra Vent Editors, 2011, p. 157)

No hi ha res més enganyós que l’aparença d’humilitat. (…) Sovint no mostra més que indiferència per l’opinió dels altres i, de vegades, és una forma d’ostentació indirecta.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 48)

Nothing is more deceitful (…) than the appearance of humility. It is often only carelessness of opinion, and sometimes an indirect boast.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 10)

Quin plaer, passar una tarda d’aquesta manera! Afirmo que no hi ha, al capdavall, cap entreteniment millor que la lectura! Què de pressa que et canses de qualsevol cosa que no sigui un llibre! Quan tingui casa pròpia, em sentiré desgraciada si no tinc una excel·lent biblioteca.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 56)

How pleasant it is to spend an evening in this way! I declare after all there is no enjoyment like reading! How much sooner one tires of anything than of a book! When I have a house of my own, I shall be miserable if I have not an excellent library.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 11)

Els millors i més savis dels homes… o, més ben dit, les millors i més sàvies de les seves accions poden ser ridiculitzades per qualsevol persona que tingui com a únic objectiu a la vida fer broma de tot.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 57)

The wisest and the best of men —nay, the wisest and best of their actions— may be rendered ridiculous by a person whose first object in life is a joke.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 11)

Jo crec que en qualsevol temperament hi ha la tendència a alguna imperfecció concreta, a algun defecte natural que ni tan sols la millor educació és capaç de vèncer.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 58)

There is, I believe, in every disposition a tendency to some particular evil–a natural defect, which not even the best education can overcome.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 11)

* Els llibres… oh, no! Estic segura que mai no llegim els mateixos; o almenys no ens provoquen els mateixos sentiments.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 90)

Books —oh! no. I am sure we never read the same, or not with the same feelings.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 18)

* Els que no canvien mai d’opinió tenen un interès especial a estar segurs de jutjar correctament a la primera.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 90)

It is particularly incumbent on those who never change their opinion, to be secure of judging properly at first.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 18)

* Com més conec el món, més em decep; i cada dia em confirma la incoherència del caràcter humà i la poca confiança que podem acordar a les aparences, tant si són de bondat com d’intel·ligència.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 130)

The more I see of the world, the more am I dissatisfied with it; and every day confirms my belief of the inconsistency of all human characters, and of the little dependence that can be placed on the appearance of merit or sense.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 24)

* ¿No és la descortesia envers tothom la verdadera essència de l’amor?
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 135)

Is not general incivility the very essence of love?
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 25)

* El veritable filòsof només obté benefici d’allà on n’hi ha.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 217)

The true philosopher will derive benefit from such as are given.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 42)

* Sempre he observat (…) que els de petits tenen bon temperament, quan creixen continuen tenint-lo.
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 226)

I have always observed, that they who are good-natured when children, are good-natured when they grow up.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 43)

* A tots ens encanta donar lliçons, encara que només aconseguim ensenyar allò que no val la pena de saber .
(© Jane Austen, Orgull i prejudici, Editorial Bambú, 2010, p. 310)

We all love to instruct, though we can teach only what is not worth knowing.
(© Jane Austen, Pride and Prejudice, Chapter 54)

* Si per a gaudir de qualsevol plaer necessites el permís de la gent, de debò que ets un pobre diable.
(© Hermann Hesse, El llop estepari, labutxaca, 2010, p. 110)

* Aber wenn du zu deinem Vergnügen erst die Erlaubnis anderer Leute brauchst, dann bist du wirklich ein armer Tropf.
(© Hermann Hesse, Der Steppenwolf)

* Una paraula munta als llavis: felicitat. Però l’aturo a temps. Call sentir-la, però no dir-la mai.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 89)

* Anglaterra és el sol  país que fa homes. Els altres fan màquines, autòmats, el que sigui, però no homes.
(Paraules de Rafael Patxot, © Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 104)

* L’anglès no té solament l’orgull de raça, sinó també, i molt arrelat, el de classe.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 121)

* L’anglès està tan avesat a la boira, que quan no la té l’enyora i la crea voltant-se de fum.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 122)

* L’home que fuma pot prendre’s, per a sospesar els seus mots, les pauses que li calguin, mentre que el que no fuma no pot fer-ho si no és manifestament.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 122)

* No tot pot ésser alegre en les cançons d’un país que ha estat sotmès violentament a un altre.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 146)

* La prova suprema que una nació és apta per a viure és aquesta: que hagi pogut, a través de les edats, sobreviure a l’opressió, a la tirania i a les forces desintegradores que treballen per la destrucció d’una nacionalitat.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 187)

* [Tota la felicitat a què podem aspirar és al] contentament amb la pròpia sort.
(© Ferran Soldevila, Hores angleses, Adesiara Editorial, 2011, p. 238)

* El mimetisme es troba (…) ben situat entre les prioritats de cada viatger.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 8 )

* Una infantesa rarament (…) és [feliç], més aviat tendeix a ser una escola de fàstic d’un mateix i d’inseguretat.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 9)

* A certa edat, si creus en la literatura, penses que tothom comparteix o hauria de compartir les teves conviccions i els teus gustos.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 13)

* Inanimats per naturalesa, els miralls de les habitacions d’hotel són més deslluïts encara de tantes coses que han vist.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 21)

* Potser l’art és senzillament una reacció de l’organisme davant de les seves limitacions de retentiva.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 63)

* Un objecte és, al cap i a la fi, allò que converteix l’infinit en íntim.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 65)

* La mitologia (…) per dret, hauria de tenir l’estatus de surrealisme clàssic.
(© Joseph Brodsky, La marca de l’aigua, Viena Edicions, 2011, p. 65)

* En una regió que li és desconeguda, el foraster sent sempre la necessitat de construir-se immediatament un petit món familiar, amb una fotografia, potser, o uns quants llibres si no ha portat amb ell  altra cosa del passat.
(© Graham Greene, Un cas enllestit,  Edicions 62, 1991, p. 39)

* L’hivern és una estació que no accepta confinar-se als dotze mesos de l’any, una estació que no forma part d’un any, sinó de dos.
(© Gerbrand Bakker, A dalt tot està tranquil,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 92)

* Arribar a casa després de ser en un lloc molt diferent sempre és estrany. ¿Deu ser perquè a casa tot està tal com ho has deixat, mentre que tu has viscut coses, per molt que siguin anodines i, encara que hagin estat poques hores, t’has fet més vell? 
(© Gerbrand Bakker, A dalt tot està tranquil,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 92)

* L’absurditat que distingeix l’art de la resta d’ocupacions es perd quan poses les coses al seu lloc.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 18)

* Un dels plaers d’estar malalt és veure l’abnegació dels altres.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 28)

* Les novel·les són intents desesperats de controlar-ho tot; els poemes, deliris de grandesa.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 53)

* En els moments difícils penso que hi ha alguna cosa que ens fa funcionar. En els bons, que som nosaltres qui la fem funcionar. Com els gats que persegueixen el cabdell i es pensen que el cabdell està viu, quan en realitat són ells els que ho fan tot.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 88)

* La cortesia és una convenció i no té cap valor sentimental. Fem veure que en té.
(© Amanda Mikhalopulu, M’agradaria,  Raig Verd Editorial, 2012, p. 103)

* El futur mai no existeix i en el present necessitem la crossa dels records per confirmar que hi som.
(© Llort, La imperfecció de les bombolles,  Arola Editors, 2009, p.101)

*  Les coses són com són i l’inevitable és segurament el més intel·ligent.
(© David Castillo, No miris enrere,  Editorial Proa, 2002, p. 24)

* La sinceritat, la mare segurament de totes les errades.
(© David Castillo, No miris enrere,  Editorial Proa, 2002, p. 49)

* En les relacions humanes un dels temes claus era com s’accedia a la intimitat dels altres.
(© Jordi Coca, En caure la tarda, Edicions 62, 2012, p. 26)

* L’ordre […] visualitza que dirigeixes la teva vida i impedeix que els objectes se t’imposin de manera caòtica.
(© Jordi Coca, En caure la tarda, Edicions 62, 2012, p. 47)

* [Els morts] ocupen un espai immens, més i tot del que ocupaven quan eren vius, notem la seva absència com un dolor punyent, notem que no hi són i alhora els portem a dins, els necessitem i ens fan nosa perquè volem continuar encara que ells no hi siguin, i ens fa vergonya pensar-ho…
(© Jordi Coca, En caure la tarda, Edicions 62, 2012, p. 191)

* Aquesta nit, damunt la taula, hi haurà més sentiments complexos que viandes. Com a totes les famílies, es diu a ella mateixa.
(© Llort, Si quan et donen per mort un dia tornes, La Magrana, 2012, p. 79)

* La moral és com uns cavallets de fira que no paren de giravoltar.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 43)

* Att moralen är en karusell, som går runt. 
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 2 juli)

* Volem ser estimats; i a manca d’això, i a manca d’això, temuts; i a manca d’això, detestats i menyspreats. Volem provocar a la gent un sentiment o altre. L’ànima s’estremeix davant el buit i necessita el contacte al preu que sigui.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 68)

* Man vill bli älskad, i brist därpå beundrad, i brist därpå fruktad, i brist därpå avskydd och föraktad. Man vill ingiva människorna någon slags känsla. Själen ryser för tomrummet och vill kontakt till vad pris som helst. 
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 11 juli)

* És un do realment envejable aquest de poder-se enganyar a un mateix amb les paraules. Un sempre té el desig de veure’s a si mateix i el seu esforç sota una llum idealista. I, qui sap, potser la felicitat, al capdavall, es troba en aquesta il·lusió, la de pensar que no cobegem la felicitat.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 80)

* Det är en avundsvärd gåva att på det sättet kunna bedraga sig själv med ord. Man har ju alltid ett begär att se sig själv och sin strävan i ett ljus av idealitet. Och den djupaste lyckan ligger kanske till sist i den illusionen, att man icke traktar efter lycka. 
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 24 juli)

* La moral és el famós cercle de guix traçat al voltant de la gallina: només lliga aquell qui creu el la seva existència.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 94)

* Moralen, det är den berömda kritcirkeln kring hönan: den binder den som tror på den. 
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 7 augusti)

* La moral és l’opinió dels altres sobre el que és correcte.
(© Hjalmar Söderberg, El doctor Glas, adesiara, 2012, p. 94)

* Moralen det är andras åsikter om det rätta. 
(© Hjalmar Söderberg, Doctor Glas, 7 augusti)

* El vent de la imaginació infla les veles del pensament i, com la proa en tallar l’aigua, així el present penetra en el futur tot deixant un rastre d’inquietud.
(© Anna Maria Dalí, Salvador Dalí vist per la seva germana, Viena Edicions, 2012, p. 139)

* Una persona ha de viure tal com és, no tal com voldria ser o, encara pitjor, tal com els altres voldrien que fos.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 15)

* Per a l’única cosa que serveix una mare és per necessitar-la.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 58)

* No ens creiem que les aparences enganyen fins que no ens han enganyat.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 187)

* Tots tenim un recambró al cervell per desar-hi el patiment que s’acumula en la vida.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 212)

* El caràcter de la dona és el seu destí.
(© Ada Castells, Pura sang, Edicions 62, 2012, p. 242)

* Crec que no hi ha cap home, ni tan sol un de tan perfecte com jo, que pugui sobreviure a aquest grau de tensió de la seva dona.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històriesLaBreu Edicions, 2012, pàg. 13)

* Als setze anys […] vivia en un estat de voler permanent.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històriesLaBreu Edicions, 2012, pàg. 104)

* Tens setze anys, tot està prohibit. El món espera que desobeeixis.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històriesLaBreu Edicions, 2012, pàg. 114)

* Era un intel·lectual, un home d’idees i no pas un home pràctic.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històriesLaBreu Edicions, 2012, pàg. 150)

* Després de l’Holocaust hi havia dues menes de persona.  Hi havia les que sentien la responsabilitat de garantir el futur del poble jueu, i després hi havia les altres […] que havien quedat convençudes que el món era un lloc d’una malignitat irrefutable.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històriesLaBreu Edicions, 2012, pàg. 153)

* Viure una vida llarga és a la vegada una benedicció i una maledicció.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històriesLaBreu Edicions, 2012, pàg. 156)

Ah, si pogués confeccionar la pròpia vida com confeccionava una armilla.
(© Moacyr Scliar, Els lleopards de Kafka, Raig verd editor, 2012, pàg. 94)

Escriure […] és un mitjà per escapar d’un mateix alhora que també és un mitjà per al descobriment.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 18)

L’amistat és la possessió més valuosa […] perquè l’amistat no demana res, no reclama res.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 21)

Llegir com cal […] vol dir llegir amb paciència, deixa[nt] que el silenci envolti la lectura.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 40)

Les teories són una manera de mantenir els problemes a una certa distància.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 41)

És això, el més dur del desarrelament […], el fet d’haver de començar de cap i de nou cada vegada que coneixes algú. Com si t’haguessis de justificar amb cada nova coneixença.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 77)

No podem aconseguir gran cosa si no ens estimem […] i no podem estimar-nos si els nostres pares no ens han estimat.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 84)

Només podem fer el que tenim inclinació de fer […] la gran traïció és provar de fer el que penses que hauries de fer, o el que et penses que la gent espera de tu o el que et penses que et portarà a l’èxit.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 124)

El que hem de fer […] és viure les contradiccions i mirar d’escatir què en podem treure.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 143)

Quants [lectors] hi ha disposats a prescindir de la comoditat de les opinions clares, del bàlsam d’una veu narradora que els expliqui clarament on són?
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 144)

* Les coses més importants no es diuen o es diuen de manera equivocada.
(© Gabriel JosipoviciMoo Pak, de Moacyr Scliar, Raig verd editor, 2012, pàg. 160)

Els catalans estimem la literatura catalana… quan és bona.
(© Joan Sales, Joan Sales, la ploma contra el silenci, A Contravent Editor, 2012, pàg. 51)

Més val que l’autor, amb una humilitat que l’honora, es deixi fer una bona esporgada per algú que hi entén […] normalment és natural que sigui l’editor.
(© Joan Sales, Joan Sales, la ploma contra el silenci, A Contravent Editor, 2012, pàg. 92)

El que val més d’un llibre és aquella càrrega de vida viscuda que l’autor hi posa, allò que només ell sap.
(© Joan Sales, Joan Sales, la ploma contra el silenci, A Contravent Editor, 2012, pàg. 94)

Els catalans hem de fer un esforç per deixar de ser uns somiatruites […]. A Catalunya n’hi ha molts que es creuen ser genis simplement perquè els seus llibres no es venen; i el país és massa petit per tants genis.
(© Joan Sales, Joan Sales, la ploma contra el silenci, A Contravent Editor, 2012, pàg. 51)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Tagged with 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *