El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas

Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora el seu temps, el subjecte, esdevingut també objecte, està condemnat constantment a cavalcar l’abisme que separa el narcisisme de la immodèstia. Ho expressava amb claredat Carner-Ribalta en les seves Memòries: “[Espero] que aquesta compilació de records no sigui presa (…) com un afany de vanaglòria”. Cal estar molt i molt segur d’un mateix per a sotmetre’s a aquest tan exigent com perillós exercici —raó que potser justifica que no tothom hi estigui disposat.

El pas per la vida al meu país, Llibert CuatrecasasLlegint el llibre de Llibert Cuatrecasas, El pas per la vida al meu país, Editorial Proa, Barcelona, 2010, fa la impressió que —per dir-ho en termes evangèlics (i emprant un eufemisme suau)— no ha estat capaç d’evitar caure en la temptació d’aprofitar la redacció de la seva vida política per a reivindicar-se i reclamar els quinze minuts de fama històrica que ningú no semblava disposat a atorgar-li.

Convençut que no se li havien reconegut fins ara els honors que a dreta llei mereixia perquè “no és fàcil per als diputats tenir un protagonisme públic per la seva feina si no ets un líder mediàtic del teu partit” treu partit de l’avinentesa —potser sense pretendre-ho o ésser-ne del tot conscient— per a (auto) prescriure’s un ben poc mesurat acte de desgreuge. Desgreuge que fa extensiu a Unió Democràtica de Catalunya, convertit, per art i efecte de la seva més que personal revisió històrica, poc menys que en el deux et machina de les grans fites de l’oposició antifranquista —tot desvirtuant la indiscutible preponderància de les forces d’esquerra—, de la transició i dels trenta anys de democràcia.

Entenem que li hauria convingut més seguir l’exemple de discreció i de savoir faire que palesà, en la seva indispensable prosa autobiogràfica, un dels antics membres del seu partit: Maurici Serrahima. I, sobretot, combinant en un elemental exercici de sentit comú ensems modèstia i prudència, haver delegat en un altre la redacció del seu indissimulat panegíric.

© Xavier Serrahima 2o12

Publicat al Suplement de Cultura El Punt Avui, el 17 de maig del 2012

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *