Mariano Rajoy i el rei espanyol

Mariano Rajoy ha aprofitat la seva visita a Mèxic per a mostrar públicament el seu suport a Juan Carlos I. Ha afirmat que el monarca va ser “molt clar” en les seves disculpes. Té raó: en el seu missatge llampec el rei espanyol va voler deixar “molt clar” que no té cap obligació d’oferir explicacions a ningú. Que el sobirà, ni ara ni mai, no ha de justificar la seva sobirania, i encara menys als seus súbdits, al poble.

Al cap i a la fi, res més natural que el líder del PP el defensés, atès que comparteix amb el rei un mateix model, democratíssim, de designació: ell fou escollit a dit directament per Aznar —aquell modest home que, a imitació de la reialesa, casà una de les seves filles a la Catedral— per a que el succeís; el rei, per la seva banda, també fou escollit per al lloc que ocupa… pel mateix Francisco Franco. Sense dubtar un moment en jurar obediència als principios fundamentales del Movimiento o —incomplint el Cinquè Manament— en faltar-li el respecte al seu pare, Juan de Borbón, arrabassant-li la successió que en dreta llei li corresponia.

Amb tot, el president espanyol no es conformà amb això, sinó que hi afegí que “El rei d’Espanya és el millor ambaixador d’Espanya.

Novament l’encerta de ple: la tan magnífica com inoblidable imatge que ha ofert al món sencer aquest exquisit “ambaixador” espanyol no podia ésser millor! Mentre el seu reialme patia la més greu crisi econòmica de la seva història, i just quan el govern anunciava una retallada en sanitat i educació sense precedents, ell realitzava unes elegantíssimes i exquisides gestions diplomàtiques… amb els elefants de Botswana!

Si Rajoy n’està tan convençut, si realment considera que el “rei d’Espanya és el millor ambaixador d’Espanya”, que s’afanyi a trobar un telèfon, truqui als seus ministres d’economia i d’hisenda i els digui que ho deixin tot en suspens, que ja sap què és el primer que cal fer per a retallar les despeses de l’estat: anul·lar, d’arrel i per complet, totes i cadascunes de les ambaixades i delegacions diplomàtiques espanyoles a l’estranger!

En el cas que no sàpiga com posar-s’hi, si no sap ben bé per on començar, que ho faci per les de casa nostra: retirant els ambaixadors —mal anomenats Governadors Civils— que des de fa quasi tres cents anys mantenen a la terra nostra.

Que no pateixi —«Tu tranquil, Mariano, tu tranquil…»— que nosaltres, els catalans i catalanes, som tan congènitament generosos que sempre estem disposats a sacrificar-nos pel benefici dels nostres països veïns!

dijous, 19 d’abril del mmxii

© Xavier Serrahima 2012

Publicat a Tribuna.cat, el 19 d’abril del 2012

Comparteix

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *