Visca la reforma laboral!

Quan hom s’equivoca, el primer que ha de fer, tan aviat com se n’adona —sempre i quan no sigui polític (en el qual cas, cal que s’afanyi a donar-ne la culpa als adversaris)— és reconèixer-ho i demanar disculpes. En comprovar el fulgurant èxit que ha obtingut el Reial Decret-llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, de 10 de febrer, no ens resta altre remei que excusar-nos per haver pronosticat que aquesta regulació comportaria “una nova onada —o, més aviat, tsunami— de destrucció de llocs de treball”.

Per desgràcia, sembla que ens vam deixar arrossegar i contaminar per la visió desviada i tendenciosa —de base stalinista— que, segons el PP i els mitjans de dreta espanyols, representen els sindicats. Aquests sindicats que, com bé va criticar Esteban González Pons, no se sap si convoquen una vaga per a ajudar als aturats, als que tenen feina o bé als propis sindicats. I vam creure, com ells, que els resultats de la reforma suposarien una inenarrable catàstrofe laboral.

Sortosament, tant els sindicats com nosaltres ens erràvem: els efectes de la nova regulació —que més aviat era una desregulació— no han estat els que prevèiem sinó, exactament els que el govern espanyol i la CEOE es proposaven. Com podíem arribar a ésser tan mal pensats i imaginar que el seu objectiu no era “que l’economia espanyola pugui tornar a crear ocupació” —com establia l’exposició de motius del Reial Decret Llei—, sinó afavorir els interessos egoistament unilaterals de la indústria i de l’empresariat espanyol?

Els esplèndids resultats de l’aplicació de la reforma laboral els ha posat de manifest Camil Ros, secretari de política sindical de l’UGT: entre el 13 —dia en què es començà a dur a terme— i el 29 de febrer, a Catalunya es van tramitar 327 expedients d’ERO enfront als 141 que s’havien tramitat els 15 dies anteriors. Afegint-hi que “mai una reforma havia tingut un efecte tan ràpid”.

Davant d’unes dades tan concloents, no ens resta més remei que mostrar-nos humils, entonar el més sincer mea culpa i reconèixer que ens erràvem de ple i que tant la (teòrica) esquerra com la dreta (extrema) espanyola tenien raó: el progressiu abaratiment de l’acomiadament no destrueix llocs de treball, els fulmina!

Cal, doncs, felicitar altra volta l’infal·lible govern espanyol de torn: la indiscutible i abassegadora hegemonia que manté ininterrompudament des de fa tant de temps en el rècord d’aturats europeus no perilla.

 dijous, 15 de març del mmxii

  © Xavier Serrahima 2012

Publicat a Llibertat.cat, el 16 de març del 2012

Comparteix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *