Mes: Setembre de 2011

L’imperi de la llei o la llei de l’imperi (del cinema)

Tal i com estableix qualsevol Codi Civil —i l’espanyol no és pas cap excepció— l’imperi de la llei exigeix que “les lleis només es deroguin per altres de posteriors”. Mentre i tant no es produeix aquesta substitució, les lleis segueixen vigents i, per tant, són d’obligat compliment, tant per als ciutadans com, sobretot, per a …

L’imperi de la llei o la llei de l’imperi (del cinema) Llegeix més »

Carme Chacón recobra la memòria

Caldria demanar als polítics que lleguessin els seus cervells a la ciència: ben segur que el seu estudi permetria assolir uns sensacionals progressos neurològics. Entre d’altres aspectes, en el de recuperació de la memòria, facultat en la qual mostren unes capacitats inaudites, més pròpies del superhome nietzschià que no pas del vulgar home del carrer …

Carme Chacón recobra la memòria Llegeix més »

Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer

Sens dubte, ultra la crisi econòmica, un dels principals motius que han donat naixença al moviment dels indignats ha estat la llunyania de la classe política i la manca quasi absoluta de confiança que han anat llaurant al llarg de tants  anys. L’allunyament es manifesta palesament, per exemple, quan els mateixos que decideixen quin ha …

Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer Llegeix més »

La llengua a l’escola, síntesi d’història recent

Des de la recuperació de les llibertats democràtiques, Catalunya, doblement ultratjada pel franquisme, féu encara una més que decidida aposta per la convivència, per seguir mantenint el nostre país com la generosa terra d’acollida que ha estat sempre i, sobretot, per  no establir cap mena de diferències entre els catalans antics i entre els “nous …

La llengua a l’escola, síntesi d’història recent Llegeix més »

Adéu a la immersió lingüística: I ara què?

Per més que els nostres dilectíssims representants polítics —una volta dessecat el quimèric oasi català— tinguin tendència de cloure’s als seus despatxos oficial, adormir-se a la figuera i davallar al món terrenal tot just una quinzena de dies cada quatre anys, el mínim que els podríem exigir fóra que tinguessin un xic de consciència de …

Adéu a la immersió lingüística: I ara què? Llegeix més »

La Constitución no es toca!

Des de fa pràcticament trenta anys, cada vegada que als desafectes i radicals catalans se’ns ha acudit l’heretgia intolerable de proposar algun canvi legal que pogués afavorir les nostres inadmissibles aspiracions a un major autogovern, han aparegut els sacerdots més inflexibles de la Sacrosanta i “Indissoluble Unitat de la Nació espanyola, Pàtria Comuna i Indivisible …

La Constitución no es toca! Llegeix més »