I tu què has fet, per la democràcia?

La reacció dels diputats i diputades catalans davant condemnables fets que comportà fa quinze dies la —errada i erràtica— crida “Aturem el parlament” fou unànime i severa: pretendre impedir-los l’entrada per a participar en el debat dels pressupostos del 2011 era inadmissible, injustificable i intolerable. Com una sola veu, oblidant-se per un dia de les […]
0

Un ós anomenat Paddington, Michael Bond

Entre les persones interessades en aquest tipus d’escriptura, s’ha debatut sovint sobre el que és —i no és— la literatura infantil i com s’hauria de definir la mateixa. Un aspecte sobre el qual la doctrina —la limitada que s’hi dedica— no s’ha acabat mai de posar d’acord. És aquella que s’escriu per a les criatures […]
0

Carta oberta a Pilar Rahola

Benvolguda Pilar, abans de res dir-te que dec bona part del meu interès pel debat periodístic als articles que llegia en aquell Avui tan plural i ric de ja fa uns quants anys: desats en una vella carpeta encara en conservo un quants, teus, d’en Quim Monzó, de Teresa Pàmies, de Vázquez Montalbán i, sobretot, […]
0

Felip Puig i la sinècdoque

En la seva compareixença pública d’ahir —més que reiterativa, innecessàriament llarga, eufòrica, narcisista i autocomplaent en alguns instants— Felip Puig assegurà, amb la seva contundència, modèstia i objectivitat habitual que es van complir els dos objectius principals que es proposava la intervenció de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra: “Garantir que no s’ocupava i no […]
0

No és això, companys, no és això!

Els actes violents que es van viure ahir pel matí a les portes del parlament són la millor demostració de com es pot perdre en cinc minuts tot el crèdit merescudament obtingut en un més! L’error d’estratègia o de càlcul no pot haver estat més greu ni més injustificable: en fossin o no conscients, els […]
0

No volem retallades!

Des de fa un temps als crits d’alerta dels indignats —que reclamen una democràcia real, allunyada del sistema electoral pervertit i endogàmic que preconitzen els partits polítics convencionals— conviuen al carrer amb els de tots aquells i aquelles que alcen la seva veu contra les restriccions pressupostàries. “No desmantelleu l’Estat del Benestar”, “Pel manteniment dels […]
0

Un amor de Josep Pla al Canadell

A l’univers de la literatura acostuma a ésser força arriscat establir hipòtesis alternatives sobre què hauria succeït si tal o tal altre esdeveniment concret no s’hagués produït o s’hagués produït d’una altra manera: si no haguessin coincidit aquells autors que tant es van influenciar mútuament, si aquell escriptor no hagués rebut el recolzament d’un mecenes […]
0

CiU i PP: les amistats perilloses

Una de les crítiques més comunes que es fan a la classe política és la seva tendència a viure cada dia més allunyada de la gent del carrer i dels seus problemes, de cloure’s a les seves torres d’ivori i oblidar-se d’aquells que els van votar. Aquest és, sens dubte, un dels efectes més directes […]
0

Cap on van els partits polítics?

Des de fa pràcticament 125 anys, no hi ha cap imatge que pugui simbolitzar d’una manera més diàfana el comportament de les formacions polítiques catalanes que el mite de Sísif: com si alguna mena de déu omnipotent els haguera condemnats per un pecat que desconeixem, en comptes de mirar d’avançar, mirant cel enllà per damunt […]
0