Beneficis del debat cara a cara

En un sistema electoral com el nostre, al qual aboca cada dia més al bipartidisme l’aplicació del poc proporcional mètode d’Hont, cal celebrar que la Junta Electoral de Barcelona vetés el debat a dues bandes que TV3 tenia previst emetre dimarts. Aquest debat havia d’enfrontar, l’un davant l’altre, Artur Mas i José Montilla, candidats a la presidència de la Generalitat pels dos partits que actualment tenen major representació parlamentària.

Un debat cara a cara entre aquells que la majoria dels mitjans i d’enquestes consideren els dos màxims candidats a esdevenir el nou president català. Alguns mitjans han gosat fins i tot asseverar que són “els dos únics candidats amb possibilitat de convertir-s’hi”, relegant la resta de caps de llista a una pura funció de comparsa, com si les eleccions ja s’haguessin produït i les votacions no fossin més que un acte reglat.

La Junta —en una nota que du a la pràctica el pluralisme lingüístic que estableix la Constitución: escrita exclusivament en espanyol— al·lega estrictes raons normatives per vetar-lo: el debat caldria que hagués estat organitzat (tradueixo, és clar) “amb criteri de previsió i antelació suficient, de manera que permeti garantir la igualtat respecte dels candidats concurrents a les eleccions”.

Si no fos per aquesta motivació formal la Junta Electoral Central l’hauria malauradament admès, ja que el seu sapientíssim criteri jurisprudencial considera que “la celebració i emissió de debats entre las diverses candidatures concurrents en un procés electoral és un instrument fonamental per al desenvolupament i enfortiment del procés democràtic” i “no suposa desequilibri o desproporció que es pugui considerar atemptatori contra els principis de pluralisme polític i neutralitat informativa”.

Un criteri no tan sols brillant i eminent, sinó també —i sobretot— esperançador: com podríem pensar en un “instrument” més eficaç per fomentar la pluralitat i la igualtat de les diverses opcions polítiques que un debat circumscrit als dos candidats dels dos principals partits de l’arc parlamentari? Quina altra possibilitat podríem imaginar per “enfortir” el procés democràtic o per a combatre la lacra de l’incessant augment de l’abstenció?

En realitat, després de plantejar-nos mil i una possibilitats, de cavil·lar-hi molt, deixant-nos-hi les celles de tant rumiar, només se’ns podria acudir una opció millor per a la salut democràtica del país i per a la igualtat d’oportunitats de les diverses formacions polítiques: fer un debat a la búlgara o a la cubana! Un debat on el candidat de la formació parlamentària més votada en les eleccions anteriors debatés, cara a cara, amb ell mateix!

(Amb l’imprescindible ajut de la ben retribuïda corrua d’assessors que els aconsellen contínuament, és clar.)

Fins i tot, si l’experiment resultés un èxit, per què no podríem proposar-nos fer una passa endavant, encara més valenta, ferma i decidida, en aquest procés de “desenvolupament”, “enfortiment” i consolidació democràtica: convocar unes eleccions on s’hi presenti únicament el candidat de la formació política més votada quatre anys abans!

dijous, 25 de novembre del mmx

© Xavier Serrahima 2o1o

Safe Creative #1010177596816

Comparteix

Publicat al Diari de Terrassa, el 27 de novembre del 2010

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *