Carnestoltes escolar (fora d’hora)

Cada vegada que s’acosta un nou període electoral sembla que entrem en un temps sense temps on tot s’hi val. Fins i tot celebrar una mena de carnestoltes escolar fora d’hora… Una situació que els terrassencs i terrassenques vam poder viure de ben a prop divendres passat. Vam ésser beneïts amb la visita de l’Honorable Senyor de la setmana blanca a la Neu, Ernest Maragall. Aquell gran home que ni va dir el que va dir (“Catalunya està fatigada del Tripartit”) ni va escriure el que havia escrit (“No tenim projecte de país”).

Aquest eminentíssim i visionari estadista declarà durant la seva règia visita que Terrassa ha patit un cert dèficit crònic en matèria educativa —responsabilitat, no cal dir-ho, de l’ineficient i ineficaç Govern nacionalista anterior…— que fa necessari seguir “treballant per a assolir la qualitat necessària”. I és clar, quina millor manera de treballar per a deixar d’estar a la cua de l’educació europea que allunyar-se del seu despatx, dedicar un dia a passejar-se per la nostra ciutat, concedint-se un ben merescut bany de multituds inaugurant instal·lacions escolars pagades per tots els contribuents. Més encara si es fa amb l’actitud paternalista d’aquells que actuen com si l’haguessin sufragat de la seva pròpia butxaca…

Seguint el seu exemple, l’acompanyaven les infal·libles autoritats del nostre tripartit casolà, amb l’excel·lentíssim batlle i el regidor d’educació al capdavant. Els encarregats, segons les seves pròpies paraules, de “donar resposta a les necessitats educatives dels ciutadans de Terrassa”. Atrafegats i coneixedors de la realitat escolar del dia a dia de la nostra ciutat, van guiar al Conseller per la seva ruta festiva pels centres nous o reformats del municipi.

Una ruta post-carnavalesca que, curiosament, ni tan sols va passar a prop de cap de les escoles que el nostre privilegiat ajuntament anomena eufemísticament provisionals. Segurament per oblit, van deixar de banda —imaginem que a l’espera d’una nova ocasió de lluïment i rendiment electoral…— els quatre centres escolars (Vapor Cortés, Jaume I, Roc Alabern i Can Motllor) instal·lats en barracons. Perdó, en mòduls prefabricats… En aquells mateixos mòduls prefabricats que el PSC definia com a “barracons” quan governava CiU. Casualment, tampoc van pensar en passar pel Francesc Aldea, l’escola de Can Parellada que du 15 anys reclamant sense èxit un gimnàs…

És una llàstima, que se n’hagin oblidat, ja que això pot donar peu a que més d’un malpensat imagini que no van afegir aquests centres educatius a la seva rua tan curosament planificada perquè temien que allí, més que acollir-los amb música i cançons, potser els haurien rebut… amb xiulets i cassoles!

dissabte, 20 de febrer del mmx

 Xavier Serrahima 201o

Comparteix

Publicat al ATerrassa.cat, el 25 de febrer del 2o1o

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *