Justícia preventiva

Comentàvem en el darrer article la condemna i la repugnància que mereixia qualsevol atemptat armat contra la població civil, la dugués a terme una organització terrorista o l’exèrcit d’un estat teòricament democràtic. I reclamàvem, ensems, el respecte més absolut al dogma judicial més sagrat: la presumpció d’innocència! Única via possible per a eradicar d’arrel les fal·laces i covardes justificacions darrera les quals pretenen emparar els grups armats la seva indiscriminada barbàrie…

A posteriori hem conegut la sentència que ha imposat l’Audiencia Nacional espanyola —organisme d’excepció que no té comparació en cap estat civilitzat modern…— a la jove gironina Núria Pòrtulas. Segons les filtracions que han arribat als mitjans de comunicació, serà condemnada a una pena de presó de dos anys i mig i a una multa de 810 euros per (la transcripció és literal) “temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista”!

Una nova mostra d’aquest exemplar organisme judicial que recorre precisament la via contrària a la que seria desitjable: partir de la sospita, dels indicis, de les hipòtesis, en comptes basar-se en la realitat comprovada, en els fets demostrats, apostant per la prevalença indiscutible de la presumpció d’innocència…! Fent una insòlita i injustificable aplicació de caire preventiu de la normativa penal, condemnen no pas per la execució d’uns fets delictius inqüestionablement provats sinó per la d’uns que no s’han  comés pas però que, segons la seva opinió, fonamentada més en creences que no pas en evidències físiques, es podrien cometre en el futur, sempre i quan es complissin certes circumstàncies…!

Si George Bush i els seus aliats, entre ells el president espanyol de les 2.000 abdominals diàries, van llegar a la humanitat la ignomínia de la guerra preventiva, els jutges de l’Audiencia Nacional se n’ha inventat un derivat igualment abominable —i insostenible des del punt de vista legal…— la condemna preventiva…! Germana bessona, no cal dir-ho, de la il·legalització preventiva de formacions polítiques, que tan bons beneficis ha produït, casualment, als partits que les havien impulsades —PSOE i PP— a Euskal Herria.

A Núria Pòrtulas no se la condemna pas per haver comés cap fet delictiu provat, el que és més greu, per cap fet que s’hagi produït! No se la condemna pas per haver apuntat en una llibreta (interceptada de manera brillant per la policia antisistema de l’amic Joan Saura…) dades sobre organismes públics, ni per haver-les lliurat a ningú, ja que no ha estat acreditat que ho fes, ni per estar en possessió d’un “disquet en portuguès que explicava els passos a seguir per confeccionar còctels Molotov”… No se la condemna pel que va fer sinó pel que, eventualment, podria haver fet!

L’Audiencia Nacional, en una perillosíssima, aleatòria i del tot orwelliana aplicació de la policia del pensament, la condemna perquè “dedueix”, per la seva filiació anarquista i per estar “íntimament vinculada” amb una organització d’aquest tipus, que podria, en un futur, fer servir la informació que havia recollit per dur a terme, ella mateixa o posar-la a disposició d’altres per a que ho poguessin fer, “actes atemptatoris de la integritat física o moral”…!

A banda de l’evident inseguretat jurídica que aquesta aplicació preventiva i imprevisible provoca, només cal recordar la fiabilitat que ha comportat en casos precedents donar per inqüestionables fets no provats (com les famoses armes de destrucció massiva que justificaven la invasió armada a l’Irak…) per a tenir clar que la justícia preventiva és impossible i impracticable… Fins i tot per a la infal·lible judicatura espanyola!

Si la base de l’aplicació de la justícia, en un país mínimament civilitzat, és l’establiment, més enllà de cap dubte raonable dels fets provats, i el seu consegüent càstig, com es poden considerar provats fets que encara no s’han produït? Com es poden considerar provats fets que encara no s’han dut a terme? O, el que és més greu, com es poden considerar provats fets que potser mai no arribarien a produir-se?

En qualsevol cas, cal agrair a la providència que hagi escollit precisament els jutges de l’Audiencia Nacional per a dotar-los amb uns poders tan extraordinaris, anteriorment només a l’abast de la divinitat, que els permeten el prodigi de jutjar fins i tot delictes… futurs!

dimecres, 5 d’agost del 2oo9

© Xavier Serrahima 2oo9
www.racodelaparaula.cat

Comparteix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Tagged with 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *