Ara sí que toca!

Si hi ha hagut una persona que ha marcat i definit la segona meitat del segle XX al nostre país és, sense dubte, Jordi Pujol. El que va ésser el president de la Generalitat durant 23 anys ininterromputs va deixar una petja indeleble, no tan sols política, en la manera de fer a Catalunya. Una empremta que, per bé i per mal, s’han vist obligats a seguir els que han arribat després d’ell: els uns, per a tractar d’esborrar-la; els altres, per a provar d’emular-lo; tots, per a assajar d’assolir unAra sí toca! protagonisme i un lideratge similar al seu.

Per tot plegat resulta especialment interessant Ara sí que toca !, de Francesc-Marc Álvaro (Edicions 62, 2003), un llibre que es proposa explicar amb detall les intrigues i els moviments interns que van produir-se dins de CiU per tal de col·locar-se en la posició preferent per a recollir l’herència de Pujol i esdevenir el seu successor. Una història poc coneguda, per no dir del tot desconeguda, viscuda pels seus protagonistes entre vestidors, movent-se entre clarobscurs, apartats dels focus i lluny del gran públic. Una història complexa i enrevessada, de lluites caïnites i sense pietat, que només la prolixa investigació del periodista vilanoví ha pogut treure a la llum.

Una investigació que ha obligat a l’autor a submergir-se a fons en les hemeroteques i a entrevistar amb profunditat i fina perspicàcia la major part de les persones que van envoltar el President al llarg de tants anys. Tan sols així ha aconseguit que afloressin a la llum pública informacions, reflexions i declaracions dels que el varen tractar i conèixer de més a prop: alguns d’ells, identificats amb noms i cognoms; d’altres, aixoplugats en la seguretat de l’anonimat… Reflexions i declaracions sorprenents i inesperades que fins ara havien restat en l’obscuritat.

A banda del interès concret de descobrir les fratricides lluites de poder, les accions, les omissions, les situacions i les decisions que acabarien determinant l’elecció d’Artur Mas com a candidat a succeir Pujol, el llibre d’ Álvaro assoleix el difícil repte d’oferir-nos, al mateix temps, un precís i molt complet retrat de l’expresident. Retrat que, en definir-lo, defineix també els temps que va viure, des dels seus inicis en la clandestinitat fins al moment de la seva retirada. Un retrat intens, amb llums i ombres, que revela – i, ensems, realça i humanitza – encara més la figura que pretén descriure.

Esdevé, d’aquesta manera, una obra imprescindible per a estudiar i conèixer els darrers quaranta i escaig anys del segle XX a Catalunya. Una obra que anirà guanyant més i més rellevància amb el pas dels temps. Ben segur que serà un referent ineludible per a tots aquells que, en un futur, vulguin fer-se una idea del que va significar la segona meitat del segle passat a casa nostra, tant des del punt de vista polític com social.

Un referent que, des del meu punt de vista, presenta un handicap evident: l’autor ha estat incapaç de lliurar-se del seu punt de vista inicial: la idea de Pujol com un estrateg egocèntric obsessionat en mantenir-se en el poder i en passar a història, sacrificant tots els que gosen fer-li ombra. Es pot entendre que de Francesc-Marc Álvaro parteixi d’aquest principi i que el tingui present com a base del seu estudi, però no pas que el mantingui inflexiblement com a guia i acabi determinant i condicionant el discurs i el contingut de l’obra, quasi de manera teleològica: fa la impressió de que ha descobert en Pujol exactament allò que es proposava descobrir-hi…

dimarts, 13 de gener del 2009

[download#28#image]

Comparteix

PS: Com sempre, convido a tothom a que llegeixi l’obra i en faci arribar els seus comentaris. Tots seran benvinguts. Ben segur que enriquiran – i milloraran – la meva opinió sobre l’obra. Mercès d’avançada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *