No hi ha cap mena de dubte que vivim en el millor dels móns possibles! Un món meravellós on totes les identitats són respectades i valorades d’igual manera. Un món fantàstic, que defuig l’adotzenament de la uniformitat, que ha convertit el foment de la diversitat en el pilar bàsic i fonamental de la seva existència. Un món cada dia més obert, més ric i plural…
Més encara quan arriba el Nadal, aquest temps màgic on recobrem el sentit espiritual de la vida i defugim el consumisme. Quan cada país s’esforça amb major intensitat en mostrar-se més coherent i més fidel amb la seva història i els seus avantpassats, lluint i oferint als altres amb orgull les seves pròpies tradicions.
Aprofitar les festes nadalenques per a viatjar serveix per a submergir-te en d’altres cultures i assaborir la riquesa incomparable de la diferència. En viatjar prens consciència de que, per aquestes dates, és encara més certa aquella frase que assegura que “cada terra fa sa guerra”.
Cada país, cada nació – i quasi cada ciutat i poble – , és mantenen fidels als seus costums ancestrals i en fan pública proclama… El mosaic, quasi calidoscòpic, de costums nadalencs és gairebé infinit: a Grècia, hi llueix Sant Nicolau; a Holanda, Sinter Klaas; als Estats Units, Santa Claus; a sud-americà, Papa Noel; a París, Père Noël…
I, com no, a casa nostra, a Catalunya, fem evident dia a dia el nostre desig de permanència i de pertinença: d’ésser i de voler seguir essent com som. D’anar evolucionant tenint present el nostre tarannà propi. Per advent posem un major èmfasi en la nostra llegendària voluntat de mantenir les arrels i els costums més nostrats. De conservar aquells nostres trets característics i intransferibles, que ens confereixen especificitat i defineixen, de manera unívoca, la nostra identitat…
Arreu i sempre, mostrem al món sencer com ens enorgullim de servar aquells costums seculars que ens han llegat els nostres avis, engalanant-ho tot amb els símbols i figures que són nostres i només nostres: els històrics i ancestrals … Pares Noels!
Tan difícil seria, en realitat, tractar de conservar les nostres tradicions? Tant costaria que els comerciants pengessin ninots del tió o dels Reis Mags, en comptes de l’omnipresent Santa Claus? I als carrers, als balcons i les cases, com és possible que s’imposi escandalosament una imatge forània que fins fa pocs anys era purament testimonial? El fet de que els comerços xinesos els ofereixin a baix preu – “la pela és la pela, tu” – ha d’ésser motiu suficient per a bandejar els patges, els caganers, el pessebre o els pastorets?
Creiem de veritat que homogeneïtzació significa enriquiment cultural? O potser preferim refugiar-nos en una modernitat sense essència perquè no som capaços de lliurar-nos d’aquest malaltís complex d’inferioritat que ens fa témer que se’ns titlli de provincians? No entenem que no hi ha provincià major que el que pretén ésser cosmopolita?
A banda de tractar de conservar allò que és nostre i ens caracteritza, de procurar mantenir-nos “fidels / per sempre més al servei d’aquest poble”, on trobaríem un símbol més multicultural, més multiracial i integrador que el dels Tres Reis Mags, el blanc, el ros i el negre? Diguem tots, ben fort, el Pare Noel No el volem!
dijous, 11 de desembre del 2008
[download#236#image]
