setembre, 2008:

Quan hom té l’hàbit de llegir cada dia la premsa pot adonar-se de la cada dia més evident segregació i discriminació escolar. Així, per exemple, hi podem trobar les declaracions del regidor d’Educació de Terrassa, Josep Pàmies, sobre l’inici del nou curs escolar, assegurant que es van realitzar en la “més absoluta normalitat” i comentant, al mateix temps, que des que es va fer la preinscripció ja s’han adjudicat 453 places d’allò que coneixem amb l’eufemisme políticament correcte de matrícula viva: alumnes nouvinguts a la ciutat que s’han d’escolaritzar fora de termini.

Segons el regidor la normalitat consisteix en destinar bàsicament aquests alumnes nouvinguts a l’escola pública i no pas a la concertada per una raó “senzilla”: el sector públic ha crescut en nombre de places i el concertat es manté pràcticament igual.

Cal confessar que resulta difícil d’entendre, el seu raonament… O es tracta d’un sil·logisme? És comprensible que vagi creixent la demanda de places d’escola pública, que se n’hagin de crear de noves i es desnivelli encara més la proporció entre els alumnes de la pública i concertada.

Un desnivell que ha anat creixent amb els anys, a mesura que assolíem el gran repte – obsessiu i quasi únic – del consistori: arribar als 200.000 habitants i superar la població de Sabadell… sense augmentar proporcionalment el nivell dels serveis públics i socials!

Així, segons els anuaris estadístics de la ciutat, en només 6 anys s’ha invertit la distribució de l’alumnat entre els dos tipus d’escola. Si ens centrem en primària, comprovarem que, mentre en el curs 2000-2001 el 52 % dels alumnes eren escolaritzats a les concertades, en el 2006-2007 – el darrer del qual se n’han fet públiques les dades – el tant per cent s’ha reduït al 47. Desproporció que encara serà més acusada aquest curs, amb l’augment de centres públics…

Amb aquestes dades es pot entendre que, en el cas dels alumnes que han fet la inscripció en la data que pertocava, la desproporció sigui evident: a major nombre de places disponibles, major alumnat. Ara bé, pel que fa la matrícula viva, havent-se fet ja l’adjudicació de les places, què hi té a veure, que s’hagin creat o no escoles noves? S’han creat a mig curs? Tenien les públiques les classes mig buides?

Justifica això que, en el curs 2006-2007, i seguint amb l’exemple de primària, el 80,33 % de l’alumnat estranger (i el 88,24 % del que procedeix del país o de l’estat espanyol) hagi estat destinat a l’escola pública, quan tot just escolaritza un xic més de la meitat dels alumnes de la ciutat?

A què es deu, aquest privilegi, pel que es refereix a la matrícula viva? De veritat es deu a la creació de noves escoles públiques? O potser hi intervenen altres factors no tan políticament correctes? Hi té res a veure, la ferma oposició de les concertades? I el manteniment – declarat il·legal pel Tribunal Suprem – de les “quotes voluntàries” obligatòries de la concertada?

O s’entén que un govern d’esquerres – almenys nominalment – ha de premiar majoritàriament les escoles públiques amb l’arribada a mig curs d’alumnes que desconeixen la llengua del país a fi de que seus afortunats companys d’aula puguin practicar el multiculturalisme, en detriment de l’educació?

Quan començarem a fer-nos la idea de que només la distribució igualitària de nouvinguts i d’alumnes amb necessitats especials entre escoles públiques i concertades – i no pas un nou mapa de zones d’influències que mantingui l’status quo – permetrà la millora de l’educació, afavorint la cohesió social i evitant la guetització i el risc d’exclusió social de les classes més desfavorides?

dijous, 18 de setembre del 2008

PS: Per cert, ara que disposem de la distribució d’alumnes de matrícula viva entre concertades i públiques, quan gosaran el Departament d’Educació i el PAME fer públiques les dades corresponents als tants per cent total d’alumnes immigrants i amb necessitats especials escolaritzats als dos sectors? Potser llavors ens podríem fer una idea correcta del que s’entén per “normalitat”…!

[download#204#image]