Comitè Olímpic Català, per fi!

Des que he llegit, aquest matí, l’avui.cat no he pogut deixar de donar-me cops al cap! Cops i més cops! Com puc ésser tan ignorant? Com és possible que hagi estat tan desinformat? Com és possible? Com és possible que una notícia com aquesta m’hagi passat desapercebuda?

Des de fa dues llarguíssimes setmanes he estat fent boicot als Jocs de Beijing per primera vegada en vint-i-dos anys per un parell de motius que creia del tot inqüestionables. El primer, manifestar el meu rebuig a la vulneració dels drets humans a la Xina. Una raó que entenc que hauria de compartir qualsevol persona de seny del món. El segon, no poder-me sentir representat per cap dels estats que – ho camufli com ho camufli el COI – hi participen. I, encara menys, per les seves banderes o himnes.

Tant Catalunya com qualsevol mena d¡agrupació o federació de nacions i terres de parla catalana hi eren absents… O això pensava jo…

Segons l’Avui, els “medallistes dels Països Catalans” han obtingut 3 ors, 8 plates i 1 bronze! I jo sense ni assabentar-me’n! Sense saber que, finalment, hi participàvem! Tot i haver-me negat a veure-ho per televisió, comés que no n’he tingut constància ni per els noticiaris…? Pel que es veu, les vacances m’han afectat més que no convindria…!

En conèixer la notícia, se m’ha desfermat la joia i he començat a xisclar i saltar com un infant: ja tenim Comitè Olímpic Català! Per fi! Quina alegria! Allò que l’amic Juan Antonio Samaranch ens va prometre en els ja llunyans Jocs de Barcelona si ens portàvem bé i no llençàvem consignes “rojo separatistas” s’ha complert! Ha pagat la pena ésser mesells i saber esperar!

Quines ànsies que tinc de tornar a l’oficina i veure la cara que farà el company Pelayo! I més quan, amb sornegueria majúscula, li retregui: <<Què m’has de dir, tu, ara, després de tants i tants anys burlant-te de mi i assegurant que mai no podríem participar com a catalans en unes olimpíades? Què me n’has de dir, eh!>>. Ja mai més no se’n tornarà a riure, de mi…

S’haurà d’empassar les seves paraules…! No només hi hem participat, sinó que quasi hem guanyat les mateixes medalles que el Comitè Olímpic Espanyol…!

Llàstima d’haver-hi fet boicot…! Això de tractar d’ésser coherent amb les idees pròpies sempre és molt sacrificat… Hauria pogut veure, per primera vegada, la bandera dels Països Catalans i sentit el seu himne per primera vegada a la història en uns Jocs Olímpics… Si en sóc, de capsigrany! Si en sóc…!

dilluns, 25 d’agost del 2008

[download#56#image]

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Tagged with 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *