Democràcia participativa

Després de cada període electoral, apareixen veus demanant-se el motiu pel qual els nivells de l’abstenció van creixent votació rere votació. Són veus, no cal dir-ho, conjunturals. En quatre dies, s’esvaeixen, amb la mateixa rapidesa que s’esfumen les promeses electorals…

Els partits ja han complert, dedicant-hi quatre paraules circumstancial i ja poden dedicar-se a l’acompliment dels seus objectius polítics: repartir càrrecs ben remunerats entre els seus parents, els que han guanyat; criticar-ho tot sense contemplacions, els que no ho han fet (o que han guanyat però no han obtingut accés al govern per pactes post electorals dels que no ho han fet…).

I nosaltres, els ciutadans, també hem complert: votant i tornant a les nostres feines de cada dia. Recuperant la nostra condició natural de contribuents. En quatre anys ens hi posarem de nou, si molt convé… Mentre, preocupeu-nos dels assumptes realment importants i essencials – futbol, automobilisme, vida i miracles dels famosos o presumptes famosos de torn… – i deixem que els escollits s’encarreguin, amb la solvència a que ens tenen acostumats, de solucionar els problemes del país: habitatge, infraestructures, contenció dels preus, transports públics, aigua i serveis essencials…

No cal que ens preocupem de res ni per res: ho fan tan fantàsticament bé que al cap de quatre anys podrem tornar-los a votar. Es presentaran de nou, omplint l’aire – i els mitjans que els hi siguin afins – amb una nova allau de promeses populistes d’impossible compliment, confiant en que la nostra desmemòria (i un sistema de llista tancades, reforçades amb un sistema electoral no proporcional que exigeix, a més, superar un 3 % dels vots per a entrar al repartiment d’escons) els permetran de nou recobrar les poltrones i dedicar-se al nepotisme.

I així, a mesura que aquest engranatge tan ben engreixat de la democràcia va perfeccionant-se, podrem sorprendre’ns i seguir amb el ritual quadriennal de posar el crit al cel, demanant-nos com és possible que l’abstenció no cessi d’augmentar elecció rere elecció…

dijous, 17 d’abril del 2008

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *