Visca la república!

El PSc ja té, de nou, ministres al govern espanyol. Així que els catalans hem de saltar d’alegria. Hem de entonat l’hosanna i donar-ne mercès al cel. Provincians i curts de mires com som, cal que reconeixem que dos dels nostres compatriotes han assolit el cimal més alt que pugui pretendre cap ciutadà del nostre país: formar part del govern d’espanya! Allunyar-se d’allò regional i atansar-se a l’universalisme.

Si, al damunt, els ministeris han estat encomanats a dues persones d’una vàlua personal i professional tan incontestable com la Carme i el Celestino (en el cas d’aquest darrer, acompanyada d’una formació acadèmica, universitària i empresarial de primeríssima magnitud), què més podríem demanar als déus els humils habitants de la nostra insignificant colònia?

A més a més, la nova flamant Ministra de Defensa esdevé la primera dona que ocupa la cartera d’aquesta mena d’ONG generosa – altrament coneguda com a Soldados sin Fornteras – en que s’ha convertit l’antic Ministerio de la Guerra. Els mitjans de comunicació s’han encarregat de destacar-ho amb grans titulars, dignes d’altres grans esdeveniments històrics de la humanitat: com la primera petjada d’un home al damunt de la lluna, el descobriment de la penicil·lina o… el darrer expulsat de la masia del segle XII!

Com ha succeït al llarg de la història, els catalans i catalanes som capdavanters i impulsors de la innovació de l’exèrcit al regne peninsular! Ja en el temps de la dictadura, teníem preferència – compartida, en aquest cas, amb els bascos – per complir el Servei Militar als espanyolíssims enclaus del Marroc. Després, l’insigne pianista Narcis(o) Serra, tingué l’impagable honor d’ésser el primer ministre de Defensa que no havia fet el Servei Militar! Català havia d’ésser! I ara ho serà la Carme, quan trenta anys enrere, pel sol fet de no posseir el cromosoma adient, ni tan sols no hauria pogut posar un peu en una caserna…!

Congratulem-nos-en: una dona comandarà la segona institució més misògina del món occidental! Una dona! Una dona! Una dona!

Sort que l’amiga Carme, sabent el que s’hi jugava, ha iniciat el seu càrrec amb ímpetu marcial, llançant sengles “vivas” a Espanya i al rei. Unes arengues que han estat repetides amb entusiasme pels seus subordinats.

Llesta com una fura, i coneixent el terreny que trepitja i el pa que s’hi dona, la nova dama de ferro ha evitat afegir un nou “visca” al dos de rigor… No ha gosat afegir-hi el <<viva la Constitución (o la democràcia)>>. No fos cas que li responguessin amb la dansa del sabre…!

És clar que, posats a demanar, donat el dia que és avui, potser se li hauria d’haver acudit entonar un <<viva la república>>…!

dilluns, 14 d’abril del 2008

Tagged with 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *